Bellesa i poder

ELEGANTIA IMPERIVMQVE

L’Alfonso Chavero i el seu pare són membres actius i estimats del C.E. Vall del Tenes. L’Alfonso, a més de ser un jugador entusiasta i de no tenir un no per a ningú, ha progressat de manera exponencial en els dos o tres anys que fa que el conec. Ser un sac de nervis fa que el seu joc se’n ressenti i, algunes vegades, hagi de retre el seu rei per aquest motiu.

Vaig copsar la seva força al darrer torneig de final de curs que vam celebrar a Sant Simple el mes passat: em va guanyar de forma neta i contundent una defensa índia de rei que jo creia dominar molt més que no pas ell. Tot i que, al final, li vaig voler posar un parell d’hams en forma de  mat ofegat, ell, de cap manera, se’ls va empassar, tot i que no eren pas evidents.

La posició que us exposo correspon a una partida totalment informal i pot ser que en els peons del flanc femení d’ambdós bàndols hi hagi alguna errada. Sense la severa parafernàlia de la competició oficial, sense la cotilla del sr. ELO, i amb el plaer de jugar als escacs amb gent coneguda i apreciada, moltes vegades Caissa et permet la creació de bellesa en una sola i contundent jugada. És el cas de la meva partida amb l’Alfonso. Serveixi una mica com a venjança de la derrota a Sant Simple, com a contribució als atributs de la bellesa i com a reconeixement a una persona simpàtica i propera. Espero que no s’enfadi…

Chavero,A – Barea,J (Partida lleugera, 06.07.2018)

Potser no és difícil de veure però dir les negres juguen i guanyen en aquesta posició sembla, en principi i a primer cop d’ull rar. Ara bé, si observem amb més deteniment veurem que la posició blanca té alguns forats:

  • Les peces blanques estan descoordinades.
  • L’alfil de quadres negres esta clavat a la dreta.
    L’alfil de quadres blancs no està protegit i resta en un quadret a distància exacta d’un doble de cavall rei-dama.
LES NEGRES JUGUEN I GUANYEN

1…Cf4!! Alça-la Manela! Ni la torre pot prendre el cavall pel doble d’alfil que guanya la dama blanca! Les peces clares perden, tirant curt un dels dos alfils! Bellesa i poder tal com diu, en llatí, el títol del present article. 0-1

Posted in de scacciis | Leave a comment

Delícies riellenques

POST ALFILIS DONVM, REX AD QVADRATVM FALTALE FERTVR

Crusats,J – Argemí,J 7 Obert VDT (4), 24.04.2018

El Jaume Argemí va fer un torneig nocturn seriós, sense cap mena d’escarafall i lluitant en tot moment en les posicions capdavanteres. Felicitats!

En el diagrama que ve s’observa que la posició de les peces negres, tot i el peó de menys, fa patxoca. Ara bé si volen aconseguir alguna cosa cal que actuïn rabents perquè un potencial peó passat al flanc de la dama, on les blanques resten amuntegades i les negres absents, podria capgirar la iniciativa negra en el seu sector menys influent. Dit i fet!

41…Axh3!! Obertura de línies! 42.gxh3… Hi ha dues jugades més: 42.Txe3 que resisteix una mica més i és bonica de cara a la galeria i 42. Rh1 amb mat en una. [42.Txe3 fxe3 (42…Axg2+ 43.Rg1 Axf3+ 44.Rf2 (44.Rf1 Th1+ 45.Rf2 Th2+ 46.Re1 (46.Rxf3 Tg3#) 46…fxe3; 44…Th2+ 45.Re1 fxe3-+; 43.gxh3 exd2=+ amb un final tediós però també favorable favorable al negre.; 42.Rh1 Ag4#] 42…Ag1+!! Atracció fatal: el mat que ve és tan bonic com inevitable! 0-1 La bellesa de la rematada és digna d’un manual de combinacions en el mig joc.

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 5

BOA CONSTRINGENS CONTRA RIELLENSEM VICIT.

Jugar contra el Santi Viaplana sempre és un problema per a mi. En primer lloc pel seu joc, sempre petri i fonamentat, però també per la  llarga amistat que ens uneix i que fa que en les nostres conteses la sang i fetge no sigui l’objectiu principal. La temporada anterior ja ens vam enfrontar en penúltima ronda i unes taules de conveniència en van ser el resultat acordat. Aquest any però, ens presentàvem a la cinquena ronda tant l’un com l’altre amb uns paupèrrims 1,5/4 punts. Potser va haver-hi més sang i fetge de la que hi hauria d’haver hagut…

El Santi va fer un plantejament de l’obertura molt meu tot entrant en una línia de joc que jo mateix havia emprat en alguna ocasió. Són obertures tancades en les quals és difícil emprendre accions concretes en les fases inicials de la partida. Ara bé, en 17 jugades vaig obviar un evident guany de peó per part del Santi i l’avantatge de material al seu sac va ser una realitat. Per sort, no va jugar amb l’energia suficient i amb el lleuger avantatge en el desenvolupament que em va atorgar la pèrdua de l’infant i una errada vaig poder recuperar el peó en una situació de valoració igual. La clau de la partida va raure en la jugada 27.Tf1?… quan a la il·lusòria clavada de torre, vaig respondre amb al contundent avançament del peó 27…f4-f3!, que va constrènyer la posició talment com una boa estreny la seva presa. No sé si, més endavant, fins i tot ajudat pel seu company a g4 podia constituir una feblesa; el fet és, però, que la molèstia que va causar al blanc durant tota la partida em va fer endur el punt al sac.

Viaplana,S  – Barea,J  7 Obert VDT (5), 04.05.2018

Posició després de 27…f4-f3! … (0-1 68 jugades)

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 4

DITXOSES HORITZONTALS!

Afrontava la quarta ronda amb empenta. Tot i l’anterior derrota amb l’Antonio Reyes, les partides de primera i segona ronda havien estat ben jugades i fins i tot la que vaig perdre no va ser pas horrorosa.

La partida amb el Lluís Mas va ser força competida. Una major comprensió de l’obertura em va menar a una posició predominant que en cap cas vaig saber conduir cap a un avantatge considerable. L’ajornament permanent del trencament a d6, tot i no menar a una superioritat rellevant, va ser una mala decisió perquè mantenia una sòlida iniciativa. Les sempiternes angoixes temporals, les mai vistes amenaces horitzontals i el bon fer del Lluís al final feren que la partida es transformés en una fonda decepció per a mi: havia perdut dues partides seguides!

A la 30 del diagrama el Lluís acaba de jugar 30…C(d8)c6.

Barea,J – Mas,L  7 Obert VDT (4), 27.04.2018

30… Cc6 31.Af5+? (31.Td5!+=) Rg8 32.Ae6+ Af7 33.Axf7+ Txf7 34.Tfd1?? b5! 35.Td5 bxc4 36.Axf6 Axa3 37.Aa1 c3 0-1

Les peces negres han començat a emergir del no res i a crear amenaces serioses sobre, per exemple, l’alfil de b2. En aquest moment, però, l’amenaça de la cinquena horitzontal sobre els dos alfils negres mantenia, com a mínim, la iniciativa blanca. No ho vaig veure i tant la pressió negra com l’estretor del temps van fer que cometés una errada darrere l’altra. Res però, no obsta per felicitar el Lluís per una bona partida.

Posted in General | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 3

40 anys després!

Si descartem a les elits, no crec que sigui massa arriscat dir que als escacs hi juguem gent o bé tossuda o bé inconscient o bé somiatruites, o bé totes tres coses a la plegada.

El 28 d’abril de 1978 feia exactament deu anys que havia fet la primera comunió i havia entrat en l’anomenada majoria d’edat. Quatre anys abans, el 1972, ja havia començat el meu idil·li –mai correspost- amb els escacs: el matx pel campionat del món Spassky-Fischer n’havia estat el detonant. El fet és que en aquella data jo ja feia un parell o tres d’anys que estava federat i jugava a la secció d’escacs del Casino de Caldes de Montbui. En aquell moment, l’entitat Tennis Belulla convocava un torneig per equips de quatre jugadors que es jugava els divendres cap al tard, potser a les 8 o les 9 del vespre no ho recordo amb precisió, a les seves instal·lacions. Els equips no estaven per orgues i, lliures de les cotilles de l’ELO, presentaven uns equips que feien por. Entre aquests grans equips sempre n’hi figurava un de llegendari, el Club d’Escacs Santa Perpètua de la Mogoda. Un conjunt amb un magnífic elenc de jugadors liderats pel precoçment malaguanyat Arturo que, amb els anys i sense el seu guiatge, es va anar marcint fins a arribar a desaparèixer. Un matx desigual entre el C.E. Santa Perpètua i el Casino de Caldes estava servit i, al quart tauler, jo m’enfrontava a un fort jugador anomenat Antonio Reyes. Desgraciadament per a mi, no va haver de patir gaire ja que em va guanyar en ben poques jugades. El matx també es va perdre, però ara mateix no en recordo ni la composició del nostre equip, ni el resultat final.

Ara, cinquanta anys menys una setmana després d’haver fet la meva primera comunió, ens hem tornat a enfrontar un divendres al vespre en tercera ronda del 7è Obert Ronçana. El resultat, tot i les canes i algun quilet de més per ambdues parts, ha estat el mateix: l’Antonio continua sent molt millor que jo. L’alegria del retrobament i del record no me la treu ningú!

Us mostro la posició clau de la partida. La posició de parella d’alfils contra parella de cavalls va ser volguda. Em semblava que la posició tancada afavoria els meus equins. El cavall de c8 acaba d’enretirar-se de b6 i busca f5 via e7. Dissortadament en poques jugades ho vaig engegar tot a dida.

Reyes,A – Barea,J 7 Obert VDT (3), 20.04.2018

Posició després de 17…C(b6)c8 … 1-0 en 37 jugades. A veure si ens veiem en 40 anys més!

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 2

El peó heroic.

El jugador José Nicomedes del Granollers-Canovelles fou el meu rival en segona ronda del nostre obert nocturn. El desenvolupament de l’obertura semblava menar a una llarga partida amb petits avantatges per una o altra part. La capriciosa Caissa, però, no ho va permetre i va fer que una sèrie de mastegots contundents decidissin la partida. El causant principal de tot plegat va ser el modest peó e2. I tant!, en el seu lent avanç, quadret a quadret i d’una passa en una passa, va anar a espetegar a c7 on, amb el deure acomplert, es va sacrificar per la causa després d’haver ingerit un peó negre a d4 i tota una senyora dama negra en el seu darrer moviment. Un monument li hauria de fer!

Barea,J – Nicomedes,J   7 Obert VDT (2), 13.04.2018

La posició crítica en qüestió és la següent, les negres acaben de fer 13…e6-e5?:

Fixem-nos que tampoc queda gaire clar el canvi a d5: 13…exd5 14.Cxd5 Cxd5 15.Axd5 0–0 16.Dg4 g6 17.Dd4… i l´atac sembla fort 14.d6!…un atac triple!: la dama, els dos alfils negres i més tard la torre d´a8 estan o estaran tocats 16… Axf3 15.Dxf3 e4 16.Dxf6! Encara millor 16.Cxe4!! Dc6 17.Axf6 Axf6 18.Cxf6+ Rd8 19.Cd5 Tf8 20.Dg3 h5, però jo no ho veia del tot clar i em conformava amb la peça de més 16…Axf6 La gesta del peonet, bé mereix un diagrama:

17.dxc7!… (1–0 en 36 jugades).

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 1

MEMÒRIES DE LLIÇÀ

Fa molts anys que conec el Xavi Masclans o, més ben dit, vaig conèixer abans el seu entorn familiar que no pas a ell mateix. Ara, ja deu fer unes vuit temporades que compartim el mateix club d’escacs, que ell, per sort nostra, presideix.

D’aparença i actitud atabalada, de complexió petita i prima, d’organització dispersa i entusiasta, d’un dit i fet constant, cul de mal seure perpetu i d’una senzillesa que corprèn, sempre té un moment –o alguna vegada no!-  per escapolir-se una breu estoneta del seu absorbent lloc de treball per tal de consolar una mica la torturada ment del jugador d’escacs valldetenenc, per dir un contundent endavant! a qualsevol proposta de qualsevol soci o d’infondre ànims quan tot sembla perdut. Es considera –ho diu ell mateix- un jugador d’escacs de cafè, ben poca teoria ha après o ha volgut o ha pogut aprendre. La seva debilitat, la nineta dels seus ulls, és que hi hagi tanta quitxalla com sigui possible traginant peces d’escacs o tirant-se-les pel cap. Aquest és, sens dubte, l’ideal del seu quefer escaquístic.  Pel que fa a la competitivitat, mai ha excel·lit en els conreus del doctor Elo: el seu amor per Caissa és més fort que la freda estadística; per bé que si es concentra –sempre està per mil coses a la plegada!- és un jugador molt dur de pelar i amb una molt bona realització tàctica.

La dea Caissa, aliada amb la dea Fortuna i amb el senyor Sistema Suís d’aparellaments han fet que aquest sigui el segon any consecutiu que, en primera ronda del nostre obert nocturn, ens toqui jugar plegats. A més de la probabilitat feta certesa, les coincidències en ambdues partides són moltes:

  1. Jo les he jugat amb negres.
  2. Hem desenvolupat la mateixa obertura.
  3. He guanyat un peó.
  4. Hem entrat en un final de dues torres, un cavall i sis peons ell, per dues torres, un alfil de quadres negres i set peons jo.
  5. Mai he sabut imposar aquest peonet de més i el resultat just d’ambdues partides hauria d’haver sigut de taules. La primera la vaig guanyar després de molts nervis i una errada innecessària del Xavi quan ell tenia la partida guanyada.

Res, en poques paraules, que és un plaer jugar amb el Xavi i tenir-lo de company de club. Us mostro, en el moment just, la similitud de les dues partides que us referencio.

X.Masclans-J.Barea 6 Obert VDT (1) 21/04/17
X.Masclans-J.Barea 7 Obert VDT (1) 06/04/18

Tant de bo l’any vinent ens torni a tocar!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 6

de llaminadures amb esquer i de clavades.

Ramos,J – Barea,J Lliga catalana pref. prov. (6), 25.02.2018

La sisena jornada de lliga catalana obrí un xic d’esperança al reguitzell de mals resultats de les anteriors. La partida amb el Josep Joan Ramos es va decidir amb un cop tàctic: amb l’esquer d’un quadret, e4, deliciós per a qualsevol equí: les negres feren valdre una clavada per guanyar peça i partida. Encetem la jugada 18 i les negres acaben de jugar 17…C8d7 i tot segui les blanques fan 18.Cd2-e4?? (posició del diagrama)

Les negres semblen haver desenvolupat amb bastant encert les seves peces i, a més, han disgregat la infanteria blanca així com conservat una clavada de dama a la columna d. De ben segur que 18.Cb3 … hauria consolidat la seva posició, tot menant a una posició d’igualtat aproximada. A més de tot això hi ha un caramelet que entra per la vista estètica: posar un cavall a d6 via e4 sembla una opció boníssima… si no fos que hi ha verí amagat. En efecte, el conductor de les peces clares fa: 18.Ce4??…    El terrabastall és considerable, no és gens difícil veure-ho, però s’ha de veure! Observem-ho: 18.Ce4?? Cxe5! 19.Cxe5 Dxd4+ 20.Rh1 Dxe5 (0-1, jugada 30) L’alfil estava doblement clavat per prendre a e5 i prendre amb cavall fa que tant la presa de l’alfil blanc de d4  tant amb dama com amb alfil, sigui retornat amb la propina del cavall d’e5!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 5

UN BALDEIO DE CONSIDERACIÓ.

En català popular, potser antic i no normatiu, existeix la paraula baldeio –a l’estil de la castellana baldeo– per a indicar l’activitat consistent en netejar i endreçar a fons un espai brut i desordenat. A Taradell, en la jornada equatorial de lliga catalana, en vaig patir un de vint jugades a mans del Jordi Lázaro que feia força temps que no em passava.

Lázaro,J – Barea,J
Lliga catalana prov pref. (5), 19.02.2018

Efectivament, si una cosa solc jugar bé és l’obertura. Rarament hi quedo sorprès i encaro les primeres jugades del mig joc amb, com a mínim, la igualtat. No va ser pas aquest el cas. Un parell d’imprecisions meves van ser castigades contundentment amb una captura ben estètica de la senyora dama del meu cor. Tot patint-ho personalment, vegem-ho:

Som al moviment 16 i les blanques acaben de jugar 16.a4-a5:

Sens dubte, la millor jugada del negre és 16…Dd8 que mena a una posició extremadament precària però, en principi, defensable. Òbviament, arraconar la dama amb 16…Da7, tal com vaig fer condueix a la tragèdia immediata. La partida continuà: 16… Da7? [16…Dd8 17.b4 f5 18.Ag5 Axd4 19.Txd4 Ce4 20.Axe4 fxe4 21.Dxe4+-] 17.Ae3 Da8? 18.b4! Cd7? 19.Ce6! Ce5 20.Cc7!! Af5 21.Db3 1-0 A la senyora dama del meu cor ja només cal que li cantin les absoltes. Mirem-ho en el següent cruel diagrama:

Jugada 20 i mouen les negres… la vida, de vegades, és dura. Felicitats, Jordi!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 4

L’ordre dels factors… altera el producte!

Continuo amb la sèrie de desfetes en lliga catalana. Avui, després d’una obertura ben jugada per la meva part –o mal jugada pel meu rival, mai se sap- he aconseguit la posició predominant que reflecteix el diagrama que segueix i que, desgraciadament, no m’ha servit per res de res.

Efectivament, les peces negres estan situades en caselles agressives. En canvi, les blanques resten entorpides unes amb les altres. Especialment el cavallet d’h2 fa mal a la vista. La meva escassa visió combinativa ha fet que passés molta estona analitzant les jugades 22… Dg3 i 22… Ae5. Semblava que tot estava controlat i que l’equí blanc queia d’una manera o altra: tant era jugar primer Dg3 i Ae5 o a l’inrevés. Res més lluny de la realitat: jugar primer la dama i després l’alfil conduïa a una partida inferior, mentre que moure primer l’alfil i després la senyora menava a una partida amb avantatge material.

Sanmartí,R – Barea,J Lliga catalana pref. (4), 11.02.2018

22…Dg3? [22…Ae5! 23.fxe4 fxe4 24.Cxe4 (Observem que la sèrie de jugades següents encara condueixen a una posició pitjor 24.Txf8+ Txf8 25.Tf1 Txf1+ 26.Axf1 Dg3 27.Cf3 exf3 28.gxf3 Axh3-+) 24…Axh2! 25.Rxh2 Txf1 26.Txf1 Dxe4 27.Ad3 De5+ 28.Rh1 Dg7-+ amb una peça ben sòlida per un peonet]  la partida continuà: 23.fxe4 Ae5 24.Cf3 Tg8 25.Ad3 f4 26.Df2 … 1–0 jugada 59

Posted in de scacciis | Leave a comment