Campions!

L’equip A del C.E. Vall del Tenes campió de Catalunya de 1a categoria.

CAMPIONS!

Sí, sí, ho hem aconseguit! Allò que va començar al mes de gener amb la derrota matinera contra el Granollers-Canovelles B, ha culminat en èxit inesperat després de 9 rondes i 3 eliminatòries per tie-break. Crec que de mica en mica hem anat creant un conjunt solidíssim que ha costar un munt de batre; a la lliga regular vam perdre únicament 14/72 partides i a les tres eliminatòries 3/24. Talment com hem fet en acabar el matx, encetem una ampolla de cava i brindem per tothom qui ho ha fet possible, especialment a tots el jugadors que han col·laborat en els partits i a una junta directiva que ens aguanta totes les cabronades.

Vall del Tenes 5,5 – Peón Doblado 2,5

Feia dies que es parlava d’aquesta final i uns preguntàvem als altres si jugaríem el diumenge o, més ben dit, el DIUMENGE. Per sort, si descomptem l’absència del dos Navajas, el Joaquim i el Josep, pare i fill, titulars indiscutibles en les altres eliminatòries, el nostre potser era el millor equip que podíem presentar. Es temia al Peón Doblado perquè, certament, la seva llista de jugadors feia respecte tirant a pànic. Per sort nostra, no han pogut presentar tot el seu potencial per bé que la seva alineació era prou sòlida per espantar qualsevol equip de la nostra categoria.

Poc després de les 9 del dematí ja es notava que no era un diumenge qualsevol perquè ben d’hora ja hi havia jugadors nostres que no participaven en l’encontre que eren presents a la sala de joc i al bar. Era maco veure com hi havia un formigueig de socis del club que tard o d’hora, molta estona o no tanta, passaven per la sala a veure com anaven les partides. Probablement deu haver estat un dels moments més macos de la història del nostre club i jo estic molt cofoi d’haver-hi col·laborat.

A dos quarts de deu i poc més es feia un silenci dens a la sala de joc. Cap partida es va decidir abans de les dues primeres hores. En aquest cas el marcador es va encetar en contra nostra. Efectivament, després d’una trajectòria sublim en Lliga catalana amb 9 victòries i 2 empats, l’Arnau González (8 N) perdia la seva primera partida en no poder superar un final de cavalls que el seu rival havia jugat de forma excelsa (0-1).

Vam haver d’esperar una bona estona per tal de conèixer la següent decisió. En aquest cas jo mateix, el Josep Barea (7 B), vaig poder desvetllar una posició un xic passiva per decidir el joc amb una fulminant invasió per la columna a tot especulant amb la feblesa de la primera línia negra. He d’admetre que el meu rival em va posar en moltes dificultats i en algun moment potser hagués pogut capgirar la partida al seu favor. Amb aquest resultat restablíem la igualtat en el marcador (1-1).

Com que la meva partida havia estat prou moguda, amb el meu rival hi vam dedicar una bona estona d’anàlisi i no puc parlar amb precisió de les partides dels nostres 5è i 6è taulers. Mentrestant, l’Óscar Barroso (6 N) havia decidit la seva amb, altra vegada, una batalla de parella d’alfils del rival contra parella de cavalls del nostre. Amb una altra petita lliçó d’estratègia per la seva part aconseguíem avançar-nos en el marcador per primera i definitiva vegada (2-1). Gairebé al mateix temps que l’Óscar, el Joan Turon (5 B) decidia el seu joc amb una invasió de torres a setena fila tan fulminant com de llibre (3-1).

Era curiós veure com els 4 darrers taulers ja havíem enllestit la feina i teníem les taules lliures de parafernàlia escaquista mentre encara quedaven, ben juntets, els quatre factòtums de l’equip (els 4 primers taulers). A cop d’ull, semblava que qui millor ho tenia era l’Aleix Centelles amb un final (sempre dificultós) de dames amb dos peons de més; tampoc ho tenia gens malament el Francesc Cordomí amb qualitat per un peó, però parelleta d’alfils del seu rival, la partida del Lluís Canellas semblava igualada, mentre que la de l’Agustín Fernández aparentava una inferioritat manifesta. Necessitàvem un puntet i mig  i no semblava pas una quimera aconseguir-ho.

No hi va haver color, la superba categoria que té un jugadoràs com l’Aleix Centelles (4 N) va decidir el final de dames al seu favor sense remissió ni tremolor de cap mena (4-1).

Ja teníem mig matx al sac i, en assabentar-se el nostre primer tauler, el Lluís Canellas (1 B), que només amb mig punt més ja assolíem el campionat, va proposar taules al seu rival qui, en un final de torres en franca inferioritat, va acceptar sens gaire dilació (4,5-1,5). La fita ja s’havia aconseguit, el somni que ens semblava impossible ja s’havia fet realitat: som campions de Catalunya de primera categoria!

Per bé que les dues partides que quedaven eren irrellevants pel que fa al resultat final, cal comentar que el Francesc Cordomí (3 B) havia entrat en un final amb qualitat per un peó de més que a la llarga li hagués pogut donar el punt, però que donada l’hora i el resultat favorable va signar taules amb el seu rival (5-2). Parlar de l’Agustín Fernández (2 N) és parlar d’un veritable crack. No sé pas si hi hauria gaires jugadors que aguantessin una partida inferior de manera tan impertorbable com ell. Traient petroli d’una posició aparentment perduda i jugant amb precisió suïssa, va aconseguir unes taules que posen la cirereta al pastís al seu joc sempre excels. Chapeau! (5,5-2,5)

Felicitacions, somriures, abraçades, fotografies, filmacions per a la televisió, satisfacció general i vermutet en acabar, descriuen una jornada rodona. La millor que personalment he viscut en aquest món dels escacs.



Posted in de scacciis | Leave a comment

A la final!

ELIMINATÒRIES PEL CAMPIONAT NACIONAL DE 1a i 3a.

CARA I CREU

L’EQUIP “A” A LA FINAL NACIONAL I EL “C” ELIMINAT.

Després de dues setmanes d’espera, les semifinals nacionals estaven servides. El sorteig, tant per al primer equip com per al C, ens havia estat benigne tot permetent-nos jugar les semifinals a casa. Ambdós equips bastiren les alineacions amb l’equip de gala i, tot i haver-hi sort diversa en el resultat, de ben segur que no hi havia millor representació possible.

Vall del Tenes C 0,5   –   C.E. Barcelona C 3,5

El C s’enfrontava a un potentíssim C.E. Barcelona C que superava als nostres, tauler a tauler, en avaluació ELO. Ara bé, el resultat desfavorable de 0,5-3,5 potser és una mica massa folgat per als mèrits d’uns i altres. Efectivament, poca lluita hi va poder haver en la partida del Raúl Alfonso (4 N) ja que el van enxampar en plena obertura en una trampa que el va conduir a un mat inexorable en menys de vint jugades (0-1). Malament començaven les coses en un matx a quatre taulers! A això només calia afegir-hi que en David Jean Louis Cregut (2 N), després d’haver aconseguit una posició igualada amb dues torres i cavall per barba sobre el tauler, no va preveure la pèrdua d’una peça amb una maniobra elemental (0-2) Pintaven bastos perquè les dues partides que quedaven semblaven igualades i ens calia guanyar-les totes dues per tal de superar l’eliminatòria. No va poder ser! L’Alfonso Chavero (1 B) va obviar el guany d’una peça per part del seu rival i sucumbia irremissiblement talment com l’equip (0-3). Finalment, l’amic Santi Viaplana (3 B) havia aconseguit un peonet de més en un final de torres després d’una partida excel·lent. La manca d’al·licient en haver-se perdut el matx i la previsible llarga longitud en la decisió de la partida féu que acceptés unes taules en una bona posició (0,5-3,5). Tot i la derrota cal destacar el paperàs que ha fer l’equip C durant aquesta Lliga catalana. Gràcies i ànims!

Vall del Tenes A 6,5  –   Berguedà 1,5

Esperàvem amb ganes aquest matx després de la moral que ens havia donat la victòria de prestigi de feia dues setmanes a Manresa i, a més, teníem a punt l’equip de gala. El Berguedà no es presentava pas amb el seu millor equip, per bé que l’avaluació ELO oferia la sensació d’un conjunt compacte.

Poc després de dos quarts de deu del matí ja s’havia fet el silenci en la sala de joc de La Fàbrica i molt poc després d’aquest silenci el nostre primer tauler, el Lluís Canellas (1 B), ja ens havia atorgat el primer punt en una miniatura de menys de 20 jugades. En efecte, en una de les obertures sui generis amb gairebé miraculosa transposició a una altra línia de joc, el Lluís va deixar bocabadats tant al seu rival com als que vam tenir la sort de presenciar l’execució in situ (1-0).

Mentrestant, les partides anaven madurant i només semblava inferior la del Josep Navajas al penúltim tauler. La cosa, francament, pintava molt, molt bé. Si ja estàvem satisfets amb l’habitual talent del Lluís Canellas, poc després contemplàvem embadalits la precisió en l’execució, el savoir faire i la classe indiscutible d’una tendra criatura anomenada Arnau González (8 N). Aparentment sense mostrar cap mena de temor, va conduir la partida cap al seu cabàs: primer va col·locar les peces amb criteri, després va guanyar material, tot seguit va evitar, una per una, totes les complicacions tàctiques que li va plantejar el seu rival i, finalment, va coronar la partida amb un mat amb entrega de material… talment com un veterà amb mil batalles lliurades. Felicitats! (2-0).

Va passar una bona estona sense cap decisió. Va ser l’Óscar Barroso (6 N) qui ens va atorgar el següent punt sencer. En un curiós final amb dues torres i dos cavalls al seu exèrcit i dues torres i dos alfils a l’exèrcit del rival, l’Óscar ens va oferir allò que ja li sabem: una comprensió posicional superior. Amb les seves peces harmòniques i ben posades va pressionar tant al seu rival que potser fins i tot, després que aquest hagués perdut qualitat, va precipitar-se en retre la partida (3-0).

I resulta que una estoneta després l’altra tendra criatura, el Josep Navajas (7 B), que havia fet una obertura desastrosa i havia quedat en inferioritat i peó de menys, va jugar com un veterà i de forma magistral un final de torres que va aconseguir entaular amb una precisió totalment impròpia de la seva data de naixement (3,5-0,5). Faltava poquet, poquet!

L’Aleix Centelles (4 N) havia jugat una partida tranquil·la i no havia aconseguit més que la igualtat. El final de cavall+alfil del mateix color+4 peons per cap ensumava a taules de feia estona, però l’Aleix ho havia allargat una mica per si feia falta lluitar pel punt sencer. En acabar, va esdevenir un final de reis i peons on cadascun dels rivals havia d’evitar que el monarca rival travessés el Rubicó. Unes taules que ens daven mig matx (4-1).

A l’inefable Agustín Fernández (2 N) va correspondre l’honor atorgar-nos la classificació matemàtica per la final. I qui millor que ell per a fer-ho! Senzill, discret, reservat, sense fums, poc cridaner, amb una categoria immensa, dia a dia, instant a instant és millor. És un luxe immens tenir-lo en el nostre equip. Ens hem malacostumat a comptar amb el seu punt i ell, generós, ens l’ofereix una vegada darrere l’altra. La decisió de la seva partida amb la invasió de la columna h és senzillament magistral (5-1).

El Francesc Cordomí (3 B) havia tingut una partida explosiva. Sí, sí, va guanyar una peça en un descuit del seu rival en plena obertura, però va quedar en un preocupant endarreriment en el desenvolupament i va haver de treure el màxim del seu arsenal tàctic i retornar l’avantatge material per tal d’imposar-se de forma molt bella en un atac mesurat de forma mil·limètrica (6-1).

La darrera partida en finir va ser la del Joan Turon (5 B). L’avantatge sempre va semblar estar del seu costat per bé que tot i la pressió que exercia sobre el seu rival, mai va semblar suficient per imposar-se. Al final del final encara hi havia força complicacions tàctiques al tauler perquè el guany d’un peó per part del negre comportava una forta activació de les peces del blanc. Amb el matx decidit i amb la una de la tarda passada, ni l’un ni l’altre volgueren aprofundir en la posició i ho deixaren per taules (6,5-1,5).

No sé exactament quan es juga la final, només sé que el rival serà el fortíssim Peón Doblado de Cornellà del Llobregat que va vèncer en semifinals a l’Amistat de Premià. El Peón Doblado és un d’aquests clubs novells del cinturó metropolità de Barcelona farcit de jugadors amb una categoria individual molt més alta que no pas el de la categoria de la lliga on juguen. Estic del tot segur, però, que si presentem el nostre millor equip -justament el que va jugar aquest diumenge- ho tindran complicat per guanyar-nos el títol de campions!



Posted in de scacciis | Leave a comment

Contraatacs amagats

A TRAÏCIÓ!

Últimament m’estic aficionant a fer un parell de partides diàries a la sala de joc de Chessbase. Les faig a un ritme que no domino gaire -a cinc minuts sense increment- amb la intenció de millorar una mica uns reflexos malmesos per l’edat i, a més, mirar de fer més digeribles els meus eterns problemes temporals en partides clàssiques.

Tot cofoi per haver calculat una combinació prou complexa per a les meves capacitats, vaig rematar tal com havia pensat la següent posició:

Desconegut – Jo mateix (Chessbase 13/04/17)

M’explico: la dama negra -que acaba de prendre amb escac al rei el peó e3 des d’e7-, havia recolzat el cavall negre que havia viatjat des de g6 a h4 tot amenaçant una torre blanca a f3 que va recular a f1. Tot i adonar-me de l’amenaça sobre el meu estimat equí, vaig calcular la següent combinació que em va permetre decidir la partida al meu favor:

31.Rxh4 g5+ 32.Rh5 Rg7(?) 33.Af5(??) Th8+ 34.Rg4 Dxh3+ 35.Rxg5 Dh4# 0-1 (34…Th4++ encara és més ràpid)

Tan gran va ser la meva autoadmiració que vaig decidir guardar la partida. Com sempre, però, cal corroborar allò jugat amb qui en sap: ni més ni menys que sant Fritz gloriós. I, oh decepció!, resulta que tota la meva alegria se’n va anar en orris.Efectivament, 33.Af5?? del blanc és directament horrorosa i no només no em permet portar a terme el meu pla ans em podria haver fet mat en 8 jugades! Observem el diagrama:

Juguen les blanques i guanyen tot aprofitant l’agressiva situació del seu rei!

33.Txf7+!! Rxf7 obligada perquè si no es pren és mat a la darrera filera 34.Dh7+ Rf8 35.Tf1+ Df4 36.Txf4+ gxf4 37.Rg6!! Te6+ 38.Axe6 Re8 39.Dd7+ Rf8 40.Df7# 1-0

I, tururut, qui gemega ja ha rebut!. Sobta que un rei en posició tan precària col·labori de forma tan activa en l’atac blanc. Tot i que a la jugada 37 la partida ja està decidida per l’avantatge material, el monarca hi posa el toc de gràcia. Només em queda el consol del punt de la partida… ben poca cosa…



Posted in de scacciis | Leave a comment

Sínode episcopal a la tercera filera

A manca d’una visió personal massa desenvolupada per a les combinacions, moltes vegades em fixo en la bellesa de distribució de les peces. Segurament, la seva harmonia també forma part de la bellesa dels escacs. M’encanta construir i contemplar els diagrames d’escacs.

En una partida en la sala de joc de chessbase, vaig poder rematar la partida tot agrupant de forma ben vistosa els quatre bisbes del joc en una mateixa filera. Renoi!, com incorporem els anglicismes al nostre argot quotidià, ben bé en podríem dir alfils, elefants, cavallers, sotes, bufons, folls (a l’estil francès) o corredors a l’estil alemany. La mitra que pobla els nostres diagrames fa, però, que els anomenem sense manies amb el seu càrrec eclesiàstic de l’anglicanisme. Observem el diagrama:

Juguen les blanques i per no rompre l’harmonia de la tercera fila, abandonen!

L’alfil negre de caselles blanques acaba de viatjar des de g4 a f3 (38… Ag4-f3+) amb intencions malèvoles. Cap més jugada que no sigui la seva captura (39.Txf3…) és legal, si bé segueix 39…Tg1++ que fineix la partida sense remissió. Les blanques, filòsofes de la bellesa pleguen per no haver de trencar una obra estètica.

Posted in de scacciis | Leave a comment

El Vall del Tenes a preferent!

L’equip A de la Vall del Tenes a preferent! Un triomf col·lectiu.

Probablement, si en un ja llunyà 20 de gener –el temps passa molt de pressa-, després de la visita i de la derrota 2,5-5,5 amb un Granollers-Canovelles B de gala, alguna llumenera ens hagués dit que pujaríem de categoria, l’haguéssim enviat directament a la consulta d’algú que entengués en assumptes psiquiàtrics. (Cordomí ½, Centelles ½, Turon 1, Barea 0, Casas 0, Salvany I 0, González ½ i Salvany II 0)

Un dels avantatges de que et toqui el número 1 al sorteig de la lliga és que jugues els dos primers partits a casa. El nostre segon rival, la Rubinenca B, ens visitava després d’haver aconseguit un primer resultat contundent. Sembla, però, que no va presentar el seu millor equip i el matx es va decidir al nostre favor sense grans dificultats 7,5-0,5 . (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí ½, Centelles 1, Turon 1, Navajas I 1, Barea 1, Navajas II 1)

Sí, les baixes dels nostres dos primers taulers van influir en aquell primer resultat, però res feia pensar que les coses canviarien perquè tampoc en el primer desplaçament a Sant Boi de Lluçanès es va poder presentar el, diguem-ne, equip titular. Sens dubte, en aquest punt, començaren a prendre protagonisme dos jovenets que han puntuat amb una solvència impròpia de la seva tendra edat en els darrers taulers de l’equip: el Josep Navajas i l’Arnau González. Crec que aquesta victòria per 3-5 va ser clau en el devenir del campionat, no només per no despenjar-nos de la classificació ans també per a la nostra malmesa moral. (Fernández 0, Cordomí 1, Centelles 1, Navajas I 0, Alexandru 0, Navajas II 1, Argemí 1, González 1)

I en quarta ronda rebíem un dels ossos del grup, el club terrassenc Barad, de nom misteriós, es presentava amb un equip sòlid disposat a amargar-nos la festa. Efectivament, recordo haver refusat una oferta de taules del meu rival en una posició on ben poca cosa hi havia -i hi podia haver- perquè un ràpid cop d’ull a les partides que restaven no prometia res de bo. Poca estona després, gairebé forçat a acceptar-les, la cosa va canviar com per art de màgia: les partides van començar a caure del nostre cantó com la fruita madura cau de l’arbre, 5-3. (Fernández 1, Cordomí 0, Centelles ½, Turon 1, Barroso ½, Barea ½, Navajas II ½, González 1)

No puc parlar amb precisió de la jornada equatorial del torneig perquè vaig jugar amb l’equip B. L’A ho va fer amb el cuer del grup, el Llinars C i, diuen les males llengües que hi van jugar que el resultat, 0,5-7,5, va ser bastant més suat del que mostra la seva contundència. (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Turon 1, Barroso 1, Navajas II ½, González 1)

El proper rival fou un Calldetenes-Vic B que s’havia mostrat irregular durant tot el campionat però que combinava veterania i joventut a parts iguals. Altra vegada el resultat de 7-1 no reflecteix amb exactitud la intensa lluita que hi hagué en la major part dels taulers. Una victòria contundent que ens permetia afrontar el darrer terç del campionat amb serioses opcions d’ascens perquè el Granollers-Canovelles B es deixaria punts a Sant Boi i a Terrassa contra el Barad. Tanmateix, aquesta fou una jornada tranquil·la per al Francesc Cordomí a l’hora de fer les alineacions ja que els equips B i C tenien vacants en el seu calendari. (Fernández 1, Centelles ½, Turon 1, Navajas I ½, Rius 1, Navajas II 1, Casas 1, González 1)

Els desplaçaments a Tona, tot i que en general ens suposen una victòria, sempre són extremadament lluitats. En aquest cas, certament, el nostre rival no va presentar el seu millor equip i les coses, tot i haver de remuntar alguna posició perduda i salvar alguna partida guanyada que es va complicar, es van posar planeres de bon començament. 1-7 i cap a casa! (Canellas 0, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Navajas I 1, Barroso 1, Barea 1, González 1)

El Cardedeu es va presentar a Santa Eulàlia amb el millor equip possible: de l’1 al 8 en el llistat federatiu! No havien fet les coses correctament amb anterioritat i anaven amb l’aigua al coll per salvar la categoria. El repte era majúscul perquè era la primera de les dues finals que havíem d’afrontar per tal d’aconseguir la fita, al principi no contemplada, de l’ascens de categoria. El matx va ser incert durant una bona estona, però les tres partides decisives es van acabar en un marge esotèric de pocs instants: 5-3 i a continuar somiant! (Fernández 0, Cordomí 1, Centelles 1, Turon ½, Barroso 1, Barea ½, Argemí 0, González 1)

I res, que ens presentem a Les Franqueses amb ganes de brega i amb la moral alta per tal de posar la cirereta al bell mig del pastís. A més, només ens servia la victòria. El repte era gran, però el nostre equip immens. De fet, la taquicàrdia no va durar gaire ja que al voltant de les dues hores de joc l’equip ja portava un 0-4 al qual van seguir unes taules de conveniència que van fer que la resta de partides es poguessin jugar amb la tranquil·litat del triomf segur: 1,5-6,5 i amunt, amunt com un coet! (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Turon 1, Barea ½, Navajas II 0, González 1)

Certament, un triomf executat pels 16 jugadors anomenats anteriorment, però compartit per tots els altres que amb major o menor mesura van farcir els altres 4 equips del club, tots amb resultats excel·lents! Just és anomenar-los i espero no deixar-me’n cap: A. Morales, À. Exojo, E. Folch, A. Chavero, J.L. Cregut, S. Viaplana, R. Alfonso, A. Masclans, A. Elkhafi, E. Vallejo, J. Cervelló, P. García, T. Auferil, A. Navajas III, P. López, X. Masclans, M. Oviedo, A. Valls, À. Boixader, E. Vallejo, F. Barrés, J. Izquierdo, E. García i el menut T. Vallejo. A tots, moltes gràcies. I sobretot, sobretot a la infinita paciència i bonhomia del Francesc Cordomí i del Xavi Masclans, sense els quals no sé pas si aquest club aniria endavant: gràcies eternes!

Finalment, pels amants de l’estadística, si voleu, feu un cop d’ull al quadre que ve:

Encontre Resultat  Partides Matx
1 VDT – Granollers-Canovelles B 2,5 – 5,5 +1 -4 =3 0
2 VDT – Rubinenca B 7,5 – 0,5Jornada +7 -0 =1 1
3 Sant Boi Lluçanès – VDT 3 – 5 +5 -3 =0 1
4 VDT – Barad 5 – 3 +3 -1 =4 1
5 Llinars C – VDT 0,5 – 7,5 +7 -0 =1 1
6 VDT – Calldetenes-Vic B 7 – 1 +6 -0 =2 1
7 Tona – VDT 1 – 7 +7 -1 =0 1
8 VDT – Cardedeu 5 – 3 +4 -2 =2 1
9 Les Franqueses – VDT 1,5 – 6,5 +6 -1 =1 1
Totals P.F.: 53

P.C.: 19

+46 -12 =14 8/9

 

Posted in de scacciis | Leave a comment

Tan tranquil que ara dormia…

Demà, dia 2 de setembre, comença a Bakú, capital de l’Azerbaidjan, la 42ena olimpíada d’escacs, un esdeveniment de celebració bianual.

Certament, les olimpíades d’escacs ens acosten a allò que són en essència els escacs: un joc. Fora de la competició pura i dura, de la parafernàlia tècnica i tecnològica i de les excel·lents però soporíferes i incomprensibles partides  del grapat de millors jugadors del món que es reparteixen recompenses crematístiques arreu on algun milionari desvagat i extravagant té a bé posar-los en escena, el joc apareix en els esdeveniments olímpics en la seva més innocent puresa. Òbviament que qui guanya és qui més en sap, però a l’elit no passen coses tan corprenedores com la que ve.

TAN TRANQUIL QUE ARA DORMIA I EM VENIU A DESPERTAR.

La cita en majúscules correspon a les paraules que adreça el Lluquet dels Pastorets de Folch i Torres disfressat de Getsé quan se li presenta Satanàs a cobrar-li la seva ànima. Cosa similar a la que fa el jugador de les negres amb el de les blanques en el diagrama que ve:

Sbonelo,D. - Wangchuk,T. (Olimp.Tromso 2014,3a ronda)
Sbonelo,D.Wangchuk,T. (Olimp.Tromso 2014, 3a ronda)

Els contendents de la partida són els tendres Dlamini Sbonelo (nascut al 2003, 11 anys!) de Swazilàndia que condueix les blanques i Tandin Wangchuk (nascut el 1996, 18 anys) de Bhutan. En primer lloc us repto que localitzeu els països als qual representen i, després, tingueu compassió de l’errada humana d’un nen d’11 anys.

Al perillós peó passat negre, les blanques contraposen un rei actiu disposat a cruspir-se els peons del seu flanc. Un bon pla fóra 49.Td5+ Rb4 50.Td4 Ra5 51.Rxf6 amb posició incerta. El nen Dlamini, però, pensa que si controla el quadre de coronació del peó passat, ja tindrà temps de menjar-se els peons i juga 49.Td1??… Suposo que heu vist la duríssima rèplica de l’habitant del sostre del món, oi? Efectivament, 49… Tf3++ desperta d’un cop de puny a un infant d’11 anyets….  No creieu que els escacs són massa vegades excessivament durs?

Posted in de scacciis | Leave a comment

Un salvavides, sisplau!

OFEGADES!

Cadascú sol admirar allò que no posseeix. Jo admiro els grans jugadors de finals. Després d’uns anys adolescents amb un cap ple de pardalets i de romàntiques combinacions fabuloses, la maduresa d’edat m’ha dut a bocabadar-me amb els bons jugadors de finals. Si bé reverencio Kàrpov i Capablanca, més que de ningú  aprecio l’obra finalista de Vasily Smyslov, breu campió mundial del 1957 al 1958.

Sigui per la raó que sigui, el cert és que m’agrada repassar la seva obra escaquista. Les lliçons d’aquest mestre són sempre pedagògiques. L’altre dia, vaig passar la partida que us apunto més avall. En ella, després d’un mig joc/final enèrgic, el jove Smyslov ha entrat en un final de torres amb dos peons de més. La partida sembla guanyada i, potser, l’atenció del mestre va remetre una mica… prou, però, per no poder endur-se el punt sencer!

Berstein, Ossip – Smyslov, Vasily (Groningen, 1946)

Ossip Berstein (la foto procedeix de www.enchessbase.com
Ossip Berstein (la foto procedeix de www.ajedredeataque.com)

Smyslov

Vasily Smyslov (la foto procedeix de www.en.chessbase.com)

 

Observem el diagrama, les negres juguen i sembla que totes les jugades guanyin. Som a la jugada 59:

De fet, 59…Re4 60.Tb4+ Rd5 61.Txf4 Th1! 62.Tb4 b2 +-, deixa al negre esperant en quin moment el blanc abandonarà la partida. Ara bé, l’aparença és que en aquestes posicions totes les jugades guanyin… i no és així! Smyslov va empènyer el peó endavant amb decisió: 59…b2??. Sembla ben evident que el setè cel de la vuitena fila és a tocar si s’especula amb què si la torre blanca captura a b2, l’escac de la torre negra a h2 valdria al blanc una torre sencera i la partida. No obstant això… 60.Txb2!! … i si 60…Th2+ 61.Rf3! Txb2. Ofegat! (1/2 – 1/2) De fet, la partida va continuar:  60…Rg4 61.Rf1 i es van firmar les taules.

Pels tafaners: http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1125504

Posted in de scacciis | Leave a comment

5 Obert VDT (deutes pendents)

DEUTES PENDENTS.

Faltava comentar les dues darreres partides del 5è Obert VDT. La derrota a l’última ronda va endormiscar els meus escrits en aquest blog. Ara bé, allò que es comença, s’ha d’acabar, sigui per bé o per mal! Per tant, n’escric un parell de notes.

La setena ronda em va enfrontar al jugador del C.E. Cardedeu, Gaspar Salinas. En una partida tancada: poques peces menors i moltíssims peons, una errada del rival em va permetre guanyar un peó i a la llarga la partida. Mostro un diagrama que il·lustra la superioritat del cavall per davant de l’alfil en posicions tancades. És bella la maniobra equina des de f3 fins a c5 que gairebé va decidir la partida.

28.Cd2! Rg8 29.Cb3 Tdd8 30.Cc5…  1-0 (44 jugades)

En la que finia el torneig em va tocar un bombonet del nostre club, l’Aleix Centelles, jove, prometedor i fortíssim jugador de Sant Feliu. Mostro un parell de diagrames de la partida: en el primer, molt matiner, sembla que el codinenc tingui pressa per eliminar el meu alfil fianchettat. En el segon, hi ha la posició clau del joc que va decantar el resultat cap al seu cabàs.

                  

En el diagrama de l’esquerra, o es gaire difícil deduir les jugades inicials de la partida si us dic que som a la jugada 5 i que l’alfil blanc ha viatjar a h6 des de f4. No he trobat cap partida igual en la meva base de dades, deu ser una novetat universal!

Al de la dreta, bé em podria haver estat de jugar 21… g5?? que em va valer un peó i la partida. 22.Cxg5!… és tant contundent com ben vista. És trist veure les jugades just quan has dipositat la peça a la casella de destí!.

Com que la partida em sembla interessant i com que no la llegirà ningú, us escric la partida sencera:

Centelles,AleixBarea,Josep [A45] 5 Obert VDT (8), 10.06.2016

1.d4 Cf6 2.Af4 g6 3.Cc3 d6 4.Dd2 Ag7 5.Ah6 0-0 6.f3 e5 7.Axg7 Rxg7 8.d5 Ch5 9.0-0-0 f5 10.e4 f4 11.g3 a6 12.g4 Cf6 13.h4 b5 14.Ch3 b4 15.Cb1 a5 16.Cg5 Ca6 17.Axa6 Txa6 18.h5 De8 19.Dh2 Th8 20.Dh4 h6 21.Ch3 g5? 22.Cxg5! Dd8 [22…hxg5 23.Dxg5+ Rf7 24.Dg6+ Re7 25.Dg7++-] 23.Ch3 Ch7 24.Dxd8 Txd8 25.Tdg1 Cg5 26.Cxg5 hxg5 27.Rd2 Rh6 28.c4 a4 29.Tc1 Ta5 30.a3 b3 31.Cc3 Ad7 32.Cd1 Th8 33.Cf2 Tc8 34.Cd3 c5 35.dxc6 Txc6 36.Tc3 Ae6 37.Thc1 Ta8 38.c5 Td8 39.cxd6 Tcxd6 40.Re2 Ag8 41.Tc6 Rg7 42.Txd6 Txd6 43.Cxe5 Rh6 44.Tc6 Txc6 45.Cxc6 Ac4+ 46.Rd2 Ab5 47.Cd4 Ac4 48.Rc3 Af7 49.Cf5+ Rh7 50.Cd6 Ae6 51.Rb4 Axg4 52.fxg4 f3 53.Cc4 1-0

Posted in de scacciis | Leave a comment

Combinacions inexactes.

L’altre dia, a la festa major de Riells del Fai, en un dels taulers del matx es va produir la posició que mostra el diagrama de més avall:

Sembla clar que el blanc té avantatge. La columna f ocupada per unes torres amenaçadores i l’equí blanc senyorívol, asèptic a qualsevol amenaça negra contrasten amb la estretor de les peces pesades negres. En la jugada anterior, la dama negra era a e5, tot intentant bescanviar-se per la blanca que ocupava g3. Com que la senyora blanca encara tenia ganes de brega, va fugir tot ocupant h3 amb la vista posada en la torre de d7. De seguida, amatent, la reina de les negres va recular a e8 tot produint la posició que mostro.

El blanc en aquest moment va decidir tirar pel dret i, convençut dels seus raonaments va jugar: 1.Cf6+!! gxf6 2.Df5+ Rg7 3.Tg3+ Rh8 4.Dxf6+ Rh7 5.Dg7# . De fet, el negre va abandonar després de l’escac de la torre a g3. Els rivals, esportius ells, es van felicitar per una combinació prou bella i ningú dels assistents a la carnisseria vam obrir la boca que no fos per lloar una bella producció. Jo mateix, amb la posició al cap, en arribar a casa la vaig passar de seguida al meu ordinador i… oh, horror!, la cosa no havia anat com havia d’anar.

Efectivament,  2… Rg7?? és directament dolenta, cal jugar  2…Rh8! i no moure en cap cas el rei de la columna h. El blanc, d’aquesta manera i per no conformar-se amb un escac continu, haurà de capturar l’alfil de a5 i seguir pressionant, tot i que l’avantatge és prou ferm, de cap manera decideix la partida. Una possible continuació potser podria ser, jugant molt exacte… 2…Rh8! 3.Dxf6+ Rh7 4.Df5+ Rh8 5.Dxa5 Dxe4 6.Dh5 Dd4+ 7.Rh1 Dg7 8.Tf6+-, amb la posició del diagrama vinent.

L’avantatge blanc sembla clar, però encara s’ha de guanyar!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Festa major Riells del Fai

matx escaquístic de festa major

 RIELLS DEL FAI – PARETANA D’ESCACS

Creients fervorosos, ateus recalcitrants i massa social diluïda i inerme, sapigueu que el dia 7 d’agost és la festivitat de Sant Gaietà de Thiene, advocat dels aturats i de la gent que busca feina, així com sant patró de Riells del Fai on se celebra festa grossa, la Festa Major.

Altra vegada, els amatents servidors de la nouvinguda musa Caissa, vam ser convocats per l’encís del sant i dels bells paratges riellencs, així com per la batuta mestrívola de l’amic Santi Viaplana, riellenc il·lustre, i pel bon fer del bon jan del Francesc Cordomí. Com sempre, tanmateix, el Jaume Argemí jugava una sessió simultànies contra la quitxalla del poble i escaquistes de temporada amb prou èxit de participació, com sempre.

Els riellencs presentàvem, potser, l’equip més internacional dels darrers anys: el biguetà-cardedeuenc Francesc Cordomí encapçalava el nostre equip, i a la seva estela el seguíem dos codinencs, l’Aleix Centelles i el Jordi Romano; un calderí-lliçanenc, jo mateix, el Josep Barea; el Santi Viaplana, autòcton riellenc i capità de l’equip; tres santulariencs, l’Alfonso Chavero, l’Albert Valls i el Joan Izquierdo; i a més, per cloure l’equip, s’hi va afegir a darrera hora el Josep Plantada de la capital granollerina.

Tal com és tradició des de fa anys, es va convidar un equip de les rodalies, aquesta vegada va ser l’Associació Paretana d’escacs qui es va presentar amb un equip que combinava la vella guàrdia pretoriana, lleial, ferma i incorruptible dels Josep Fradera, Argemiro Villanueva, Jaume Monteis, Bernabé Guerrero i Òscar López, amb molt joves talents emergents. Tot plegat, va fer que fos una tarda d’escacs distesa i entretinguda. L’ambient de trobada i de companyonia no va impedir, però, que les partides fossin lluitades i competides. El resultat? És el de menys, si voleu que us digui la veritat, no el sé! Esperem repetir l’any que ve amb algun equip que vulgui venir a competir a Riells del Fai en plenes vacances estivals!

No voldria acabar l’escrit sense tenir un record entranyable pel mestre Guinart, tantes i tantes vegades present en aquest esdeveniment. S’us recorda, mestre!

Posted in de scacciis | Leave a comment