7 Obert VDT ronda 3

40 anys després!

Si descartem a les elits, no crec que sigui massa arriscat dir que als escacs hi juguem gent o bé tossuda o bé inconscient o bé somiatruites, o bé totes tres coses a la plegada.

El 28 d’abril de 1978 feia exactament deu anys que havia fet la primera comunió i havia entrat en l’anomenada majoria d’edat. Quatre anys abans, el 1972, ja havia començat el meu idil·li –mai correspost- amb els escacs: el matx pel campionat del món Spassky-Fischer n’havia estat el detonant. El fet és que en aquella data jo ja feia un parell o tres d’anys que estava federat i jugava a la secció d’escacs del Casino de Caldes de Montbui. En aquell moment, l’entitat Tennis Belulla convocava un torneig per equips de quatre jugadors que es jugava els divendres cap al tard, potser a les 8 o les 9 del vespre no ho recordo amb precisió, a les seves instal·lacions. Els equips no estaven per orgues i, lliures de les cotilles de l’ELO, presentaven uns equips que feien por. Entre aquests grans equips sempre n’hi figurava un de llegendari, el Club d’Escacs Santa Perpètua de la Mogoda. Un conjunt amb un magnífic elenc de jugadors liderats pel precoçment malaguanyat Arturo que, amb els anys i sense el seu guiatge, es va anar marcint fins a arribar a desaparèixer. Un matx desigual entre el C.E. Santa Perpètua i el Casino de Caldes estava servit i, al quart tauler, jo m’enfrontava a un fort jugador anomenat Antonio Reyes. Desgraciadament per a mi, no va haver de patir gaire ja que em va guanyar en ben poques jugades. El matx també es va perdre, però ara mateix no en recordo ni la composició del nostre equip, ni el resultat final.

Ara, cinquanta anys menys una setmana després d’haver fet la meva primera comunió, ens hem tornat a enfrontar un divendres al vespre en tercera ronda del 7è Obert Ronçana. El resultat, tot i les canes i algun quilet de més per ambdues parts, ha estat el mateix: l’Antonio continua sent molt millor que jo. L’alegria del retrobament i del record no me la treu ningú!

Us mostro la posició clau de la partida. La posició de parella d’alfils contra parella de cavalls va ser volguda. Em semblava que la posició tancada afavoria els meus equins. El cavall de c8 acaba d’enretirar-se de b6 i busca f5 via e7. Dissortadament en poques jugades ho vaig engegar tot a dida.

Reyes,A – Barea,J 7 Obert VDT (3), 20.04.2018

Posició després de 17…C(b6)c8 … 1-0 en 37 jugades. A veure si ens veiem en 40 anys més!

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 2

El peó heroic.

El jugador José Nicomedes del Granollers-Canovelles fou el meu rival en segona ronda del nostre obert nocturn. El desenvolupament de l’obertura semblava menar a una llarga partida amb petits avantatges per una o altra part. La capriciosa Caissa, però, no ho va permetre i va fer que una sèrie de mastegots contundents decidissin la partida. El causant principal de tot plegat va ser el modest peó e2. I tant!, en el seu lent avanç, quadret a quadret i d’una passa en una passa, va anar a espetegar a c7 on, amb el deure acomplert, es va sacrificar per la causa després d’haver ingerit un peó negre a d4 i tota una senyora dama negra en el seu darrer moviment. Un monument li hauria de fer!

Barea,J – Nicomedes,J   7 Obert VDT (2), 13.04.2018

La posició crítica en qüestió és la següent, les negres acaben de fer 13…e6-e5?:

Fixem-nos que tampoc queda gaire clar el canvi a d5: 13…exd5 14.Cxd5 Cxd5 15.Axd5 0–0 16.Dg4 g6 17.Dd4… i l´atac sembla fort 14.d6!…un atac triple!: la dama, els dos alfils negres i més tard la torre d´a8 estan o estaran tocats 16… Axf3 15.Dxf3 e4 16.Dxf6! Encara millor 16.Cxe4!! Dc6 17.Axf6 Axf6 18.Cxf6+ Rd8 19.Cd5 Tf8 20.Dg3 h5, però jo no ho veia del tot clar i em conformava amb la peça de més 16…Axf6 La gesta del peonet, bé mereix un diagrama:

17.dxc7!… (1–0 en 36 jugades).

Posted in de scacciis | Leave a comment

7 Obert VDT ronda 1

MEMÒRIES DE LLIÇÀ

Fa molts anys que conec el Xavi Masclans o, més ben dit, vaig conèixer abans el seu entorn familiar que no pas a ell mateix. Ara, ja deu fer unes vuit temporades que compartim el mateix club d’escacs, que ell, per sort nostra, presideix.

D’aparença i actitud atabalada, de complexió petita i prima, d’organització dispersa i entusiasta, d’un dit i fet constant, cul de mal seure perpetu i d’una senzillesa que corprèn, sempre té un moment –o alguna vegada no!-  per escapolir-se una breu estoneta del seu absorbent lloc de treball per tal de consolar una mica la torturada ment del jugador d’escacs valldetenenc, per dir un contundent endavant! a qualsevol proposta de qualsevol soci o d’infondre ànims quan tot sembla perdut. Es considera –ho diu ell mateix- un jugador d’escacs de cafè, ben poca teoria ha après o ha volgut o ha pogut aprendre. La seva debilitat, la nineta dels seus ulls, és que hi hagi tanta quitxalla com sigui possible traginant peces d’escacs o tirant-se-les pel cap. Aquest és, sens dubte, l’ideal del seu quefer escaquístic.  Pel que fa a la competitivitat, mai ha excel·lit en els conreus del doctor Elo: el seu amor per Caissa és més fort que la freda estadística; per bé que si es concentra –sempre està per mil coses a la plegada!- és un jugador molt dur de pelar i amb una molt bona realització tàctica.

La dea Caissa, aliada amb la dea Fortuna i amb el senyor Sistema Suís d’aparellaments han fet que aquest sigui el segon any consecutiu que, en primera ronda del nostre obert nocturn, ens toqui jugar plegats. A més de la probabilitat feta certesa, les coincidències en ambdues partides són moltes:

  1. Jo les he jugat amb negres.
  2. Hem desenvolupat la mateixa obertura.
  3. He guanyat un peó.
  4. Hem entrat en un final de dues torres, un cavall i sis peons ell, per dues torres, un alfil de quadres negres i set peons jo.
  5. Mai he sabut imposar aquest peonet de més i el resultat just d’ambdues partides hauria d’haver sigut de taules. La primera la vaig guanyar després de molts nervis i una errada innecessària del Xavi quan ell tenia la partida guanyada.

Res, en poques paraules, que és un plaer jugar amb el Xavi i tenir-lo de company de club. Us mostro, en el moment just, la similitud de les dues partides que us referencio.

X.Masclans-J.Barea 6 Obert VDT (1) 21/04/17
X.Masclans-J.Barea 7 Obert VDT (1) 06/04/18

Tant de bo l’any vinent ens torni a tocar!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 6

de llaminadures amb esquer i de clavades.

Ramos,J – Barea,J Lliga catalana pref. prov. (6), 25.02.2018

La sisena jornada de lliga catalana obrí un xic d’esperança al reguitzell de mals resultats de les anteriors. La partida amb el Josep Joan Ramos es va decidir amb un cop tàctic: amb l’esquer d’un quadret, e4, deliciós per a qualsevol equí: les negres feren valdre una clavada per guanyar peça i partida. Encetem la jugada 18 i les negres acaben de jugar 17…C8d7 i tot segui les blanques fan 18.Cd2-e4?? (posició del diagrama)

Les negres semblen haver desenvolupat amb bastant encert les seves peces i, a més, han disgregat la infanteria blanca així com conservat una clavada de dama a la columna d. De ben segur que 18.Cb3 … hauria consolidat la seva posició, tot menant a una posició d’igualtat aproximada. A més de tot això hi ha un caramelet que entra per la vista estètica: posar un cavall a d6 via e4 sembla una opció boníssima… si no fos que hi ha verí amagat. En efecte, el conductor de les peces clares fa: 18.Ce4??…    El terrabastall és considerable, no és gens difícil veure-ho, però s’ha de veure! Observem-ho: 18.Ce4?? Cxe5! 19.Cxe5 Dxd4+ 20.Rh1 Dxe5 (0-1, jugada 30) L’alfil estava doblement clavat per prendre a e5 i prendre amb cavall fa que tant la presa de l’alfil blanc de d4  tant amb dama com amb alfil, sigui retornat amb la propina del cavall d’e5!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 5

UN BALDEIO DE CONSIDERACIÓ.

En català popular, potser antic i no normatiu, existeix la paraula baldeio –a l’estil de la castellana baldeo– per a indicar l’activitat consistent en netejar i endreçar a fons un espai brut i desordenat. A Taradell, en la jornada equatorial de lliga catalana, en vaig patir un de vint jugades a mans del Jordi Lázaro que feia força temps que no em passava.

Lázaro,J – Barea,J
Lliga catalana prov pref. (5), 19.02.2018

Efectivament, si una cosa solc jugar bé és l’obertura. Rarament hi quedo sorprès i encaro les primeres jugades del mig joc amb, com a mínim, la igualtat. No va ser pas aquest el cas. Un parell d’imprecisions meves van ser castigades contundentment amb una captura ben estètica de la senyora dama del meu cor. Tot patint-ho personalment, vegem-ho:

Som al moviment 16 i les blanques acaben de jugar 16.a4-a5:

Sens dubte, la millor jugada del negre és 16…Dd8 que mena a una posició extremadament precària però, en principi, defensable. Òbviament, arraconar la dama amb 16…Da7, tal com vaig fer condueix a la tragèdia immediata. La partida continuà: 16… Da7? [16…Dd8 17.b4 f5 18.Ag5 Axd4 19.Txd4 Ce4 20.Axe4 fxe4 21.Dxe4+-] 17.Ae3 Da8? 18.b4! Cd7? 19.Ce6! Ce5 20.Cc7!! Af5 21.Db3 1-0 A la senyora dama del meu cor ja només cal que li cantin les absoltes. Mirem-ho en el següent cruel diagrama:

Jugada 20 i mouen les negres… la vida, de vegades, és dura. Felicitats, Jordi!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Lliga catalana ronda 4

L’ordre dels factors… altera el producte!

Continuo amb la sèrie de desfetes en lliga catalana. Avui, després d’una obertura ben jugada per la meva part –o mal jugada pel meu rival, mai se sap- he aconseguit la posició predominant que reflecteix el diagrama que segueix i que, desgraciadament, no m’ha servit per res de res.

Efectivament, les peces negres estan situades en caselles agressives. En canvi, les blanques resten entorpides unes amb les altres. Especialment el cavallet d’h2 fa mal a la vista. La meva escassa visió combinativa ha fet que passés molta estona analitzant les jugades 22… Dg3 i 22… Ae5. Semblava que tot estava controlat i que l’equí blanc queia d’una manera o altra: tant era jugar primer Dg3 i Ae5 o a l’inrevés. Res més lluny de la realitat: jugar primer la dama i després l’alfil conduïa a una partida inferior, mentre que moure primer l’alfil i després la senyora menava a una partida amb avantatge material.

Sanmartí,R – Barea,J Lliga catalana pref. (4), 11.02.2018

22…Dg3? [22…Ae5! 23.fxe4 fxe4 24.Cxe4 (Observem que la sèrie de jugades següents encara condueixen a una posició pitjor 24.Txf8+ Txf8 25.Tf1 Txf1+ 26.Axf1 Dg3 27.Cf3 exf3 28.gxf3 Axh3-+) 24…Axh2! 25.Rxh2 Txf1 26.Txf1 Dxe4 27.Ad3 De5+ 28.Rh1 Dg7-+ amb una peça ben sòlida per un peonet]  la partida continuà: 23.fxe4 Ae5 24.Cf3 Tg8 25.Ad3 f4 26.Df2 … 1–0 jugada 59

Posted in de scacciis | Leave a comment

Començament Lliga catalana.

COMENÇAMENTS DUBITATIUS.

Portem un parell de rondes de la Lliga catalana a categoria preferent provincial. De moment, el balanç és negatiu ja que els resultats es compten per derrotes. Un ajustat 4,5-5,5 contra la Paretana i un més contundent, però molt lluitat 3-7 amb el Sant Cugat B. La meva actuació ha estat del tot discreta, ben adient a la poca pràctica que he portat a terme des del darrer torneig Vall del Tenes a la primavera.

En primera ronda m’enfronto al desè tauler amb el Carles Amat, jugador amb molts bons conceptes posicionals però amb, tanmateix, poca pràctica. Els nervis d’una primera ronda fan que li ofereixi taules en una posició aparentment eixorca. Era la primera partida en cloure i pensava no fer mal a l’equip… potser hauria d’haver continuat perquè no semblava pas que estigués en cap mena de perill. La posició final és la següent:

Amat, C. – Barea, J. Jugada 21 (0,5-0,5)

 La torre negra acaba de prendre’n una de blanca des de la casella c6. Tot just som a la jugada 21. La simplificació de les quatre torres a i la incorporació de la dama a c6 sembla atorgar a les negres un avantatge microscòpic. La por a perdre i una posició poc alegre va fer que demanés taules al Carles que no va dubtar a acceptar.

En segona ronda contra el Francisco Escudero, un mal criteri a l’obertura féu que jugués una partida totalment a la defensiva tot i remenar les peces blanques. El Francisco Escudero no em va deixar respirar en cap moment i tot i que en aprofitar un error seu vaig guanyar un peonet, l’amuntegament de les meves peces i la manca d’un pla clar de joc, va fer que el temps se’m tirés a sobre i em deixés peça en un final una mica inferior. Vegem-ne un parell de diagrames clau:

    Jugada 42. Un peó de més, però amb les peces apilades fan bona la solitària dama negra.

Jugada 62. Angoixes temporals. Jugo la brillant 63.Ca5+?? i abandono. Suposo que, ben jugat haurien de ser taules.

Posted in de scacciis | Leave a comment

festa major riells del fai 2017

FESTA MAJOR DE RIELLS DEL FAI 2017

Alta vegada, sant Gaietà ha emès la crida riellenca de festa major i, tant els seus fidels més fervorosos com els incrèduls més recalcitrants, hem acudit a Riells del Fai en obligat pelegrinatge anual.

Els escacs són un dels actes més tradicionals de la festa major i és costum que una sessió de simultànies en sigui l’esdeveniment central. Feia molts anys que el Jaume Argemí n’era el protagonista tot apallissant sense contemplacions tota la mainada que s’hi presentava, a més d’algun de més granadet amb barret de palla de pagès i banyador de coloraines per pantalons que s’hi presentava d’estranquis i que n’havia sabut molt, però que feia molt temps que no hi jugava, i que per primera jugada t’avançava dos peons un quadret… Per altra banda, gràcies a les gestions de l’eficient Francesc Cordomí, durant els darrers anys s’havia convidat a equips del voltant i, els que més o menys ens hi havíem dedicat una mica més, jugàvem un matx per equips. Aquest any, ni una cosa ni l’altra ha estat possible: ni s’ha convidat cap equip, ni la canalla, saturada de calor, d’escuma i de solellada, ha acudit a l’escorxador del Jaume.

SIMULTÀNIES AMB EL JOAN CANAL

Foto provinent de: www.bidmonfa.com

Érem presents al Centre Cívic de Riells del Fai els riellencs Santi Viaplana i Jaume Argemí, a més d’un jove del qual no sé el nom, els santulariencs Enric Folch, Albert Valls, Joan Izquierdo i Dani Fernández, un lliçanenc (d’Amunt, esclar!), jo mateix, el Josep Barea i va aparèixer com per art de màgia el mestre català Joan Canal que jo havia vist, feia temps, fent classes d’escacs als joves del nostre club.

Que si fèiem unes ràpides a 5 o 10 minuts, que si faves, que si cols, al final se’ns va acudir que el mestre, si volia, ens oferís unes simultànies. Dit i fet!, si una gran part dels mestres escaquistes es mostren altius, tibats i distants, el Joan em va semblar d’una bonhomia remarcable. A més de liquidar-nos a tos en ben poca estona, amb un somriure a la boca ens comentava la partida un cop acabada. Unes simultànies de MOLTA CATEGORIA i gratuïtes! Estic del tot segur que titulats de major rang, cobrant molt o no tant, no ho haguessin fet millor. Moltes gràcies, Joan!

Us ofereixo, sense comentar i amb un sol diagrama la tortura xinesa a la qual em va sotmetre el mestre:

Canal,Joan – Barea,Josep [A45] Simultànies Riells del Fai, 05.08.2017

1.d4 Cf6 2.Ag5 e6 3.Cd2 d5 4.e3 Ae7 5.Ad3 c5 6.c3 0–0 7.f4 Cbd7 8.Cgf3 h6 9.Axf6 Cxf6 10.0–0 b6 11.Ce5 Ab7 12.Df3 cxd4 13.exd4 Cd7 14.f5 Cxe5 15.dxe5 Ac5+ 16.Rh1 Dg5 17.Cb3 Tab8 18.Cd4 Axd4 19.cxd4 Dh4 20.De3 De7 21.f6…

Posició després de 21. f5-f6!

21…Db4 22.fxg7 Rxg7 23.Tf6 Th8 24.Taf1 De7 25.Dg3+ 1–0

Posted in de scacciis | Leave a comment

I, després, què?

I, DESPRÉS QUÈ?

Els problemes d’escacs són, i tant!, la poesia del nostre joc i els problemes compostos la seva sublimació. Pocs plaers més gratificants que resoldre tàcticament una partida amb un sacrifici o maniobra amagada, pot tenir un amant del nostre joc. Una posició d’aquelles d’enunciat ostentós: LES BLANQUES JUGUEN I GUANYEN, i ser jo mateix el blanc i qui guanya.

Generalment, la primera jugada de la combinació guanyadora no sol estar gaire amagada. L’entrellat rau en calcular i veure clar les jugades que venen. El problema que us mostro l’he trobat en un vetust llibre: Torán, R. (1975) Problemas de ajedrez 4. Barcelona: Ed. Bruguera (pàg. 13, núm. 7, llibre de 80 pts!, 0,48€ vaja). La posició prové, segons l’autor, de la partida Sommer – Findelson, jugada a Chemnitz (Alemanya, antiga DDR) el 1947 i jo, francament, no el vaig saber resoldre!

Observem la posició; si bé les blanques tenen un peó de més i peons avançats i passats a les columnes g i h, aquests semblen del tot ben vigilats: l’alfil i el rei negres resten amatents a les seves malèvoles intencions. A més, el peó blanc de d4 resta amenaçat i, tard o d’hora, el peó negre de la columna b pot resultar perillós. A tot això cal afegir-hi les ancestrals pacífiques intencions dels alfils de colors canviats.

Sí, 1.h7… salta a la vista, però a la prohibició de prendre amb el rei, la tasca pot efectuar-la sense cap mena de problema el trist alfil negre. Així doncs, cal fer 1.h7… o, potser 1.Ac5… defenent d4? En general, qui proposa la posició no sol estar per orgues i exigeix jugades amb resposta única. Per tot plegat, sí, la primera jugada és 1.h7!…, però, per què li posem un signe d’admiració si 1…Axh7 ho atura tot? Vinga, vinga, què segueix? I, a la bona jugada, què cal continuar?

Efectivament, com a jugadors excelsos que sou, no us ha costat gens de veure (al contrari que a mi!) tota la seqüència:

1.h7! Axh7 2.Th6+!!… magnífic i amagat! 2…Rf7 [2…Rxh6 3.g8D++-] 3.Txh7… guanya material i aquí acaba el problema, però encara cal seguir amb cautela [3.Txh7 Txd4+ 4.Re3 Td1 5.Th6! (jo havia proposat 5.Th8 Tg1 que dificulta una mica la tasca) 5…Te1+ 6.Rf4 d4 7.Txe6 Rg8 8.Th6 Tg1 9.Th8+ Rf7 10.e6++-] 1–0

Posted in de scacciis | Leave a comment

Alegries i tristeses

ALEGRIES I TRISTESES

En perdre la meva primera partida als meus tendres 14 anys ja vaig comprovar que no seria campió del món. Certament, poc abans, m’ho havia cregut. Sí, sí, de les meves primeres 12 partides oficials no n’havia perdut cap! Poc després del desengany vaig veure que la meva singladura pels escacs competitius seria atzarosa, amb alegries per les victòries i amb tristeses per les derrotes; més o menys meitat a meitat. Sempre, però, com moltes coses a la vida, les alegries d’uns són les tristeses dels altres.

El fragment de partida que exposo avui correspon, de ben segur, a l’encontre més important que he jugat en ma vida. Correspon a la final nacional de 1a categoria provincial entre els campions dels diferents grups, en aquest cas Vall del Tenes – Peón Doblado. Jo defenia el setè tauler del primer i m’enfrontava, amb blanques, al Jose Archilla. El meu rival va dominar la primera fase de la partida i va col·locar de forma agressiva -però un xic lenta- les seves peces contra el meu en principi desemparat enroc. Per la meva banda, vaig haver-li de buscar les pessigolles al cantó dama, tot confiant que la seva acumulació de peces al flanc reial fos contrarestat per alguna amenaça seriosa al sector femení abans no em fes escac i mat.

En el diagrama que ve, les negres acaben de jugar 28…Tef6? renunciant, en principi, a un prometedor 28…Ch3+. Sembla que les blanques, amb uns alfils closos entre cadenes de peons, tinguin poca cosa a fer. Ara bé, els peons avançats del flanc de dama i una secreta feblesa negra a la seva primera filera fa que comenci una llarga sèrie de jugades gairebé forçades que em conduiran a l’alegria:

Barea,J  – Archilla,J Lliga catalana (final 1a prov.), 14.05.2017

 

29.b6! axb6 30.cxb6! Dd7 31.Axe7 Dxe7 En aquest punt, sembla que fer escac amb el cavall tant a h3 com a f3 sigui més perillós que la textual, Fritz, però, ens treu de dubtes:[31…Ch3+ Fritz 5.32: 32.Axh3 Dxh3 33.f3 exf3 34.Df2 Te6 35.Ad8 Te8 36.Ac7 Ta8 1.56/14 ; 31…Cf3+ Fritz 5.32: 32.Axf3 exf3 33.Da6!! bxa6 34.b7 Dxe7 35.b8D+ Df8 36.Dxf8+ Rxf8 1.44/14 ] És bella la segona variant (en cursiva) amb sacrifici de dama inclòs! 32.a6 Dd8?? 32…Td6 o 32…Cf3+ encara aguantaven en posició precària. La jugada textual perd en una desena de jugades no gens difícils de veure. 33.axb7!…

Molt més forta que 33.a7… realment el peó doblat a la columna b és potentíssim. Seguim… 33…Db8 34.Da6 34.Ta1! encara és més contundent. 34…Te6 Les torres negres corren i corren per tal de reincorporar-se a la defensa de la primera filera, però ja és massa tard. Als escacs, moltes vegades, se sol perdre per un temps… desgraciadament per a les negres, aquest és el cas… 35.Da8 Te8 36.Ta1 The6 37.Dxb8 Txb8 38.Ta8 Tee8 39.Txb8 Txb8 40.Ta1 g6 41.Ta8! 1–0 (Posició final)

Les negres no només tenen un peó de menys, sinó que els dos peons doblats tindran la vara de general en un no res! Alegries pels uns i tristeses pels altres… la vida.

Posted in de scacciis | Leave a comment