VII Torneig de Santa Eulàlia de Ronçana… el retorn!

Aquesta mòmia d’aquí baix sóc jo mateix un parell d’anys més jove, fent veure que estic concentrat en una partida.

Per curiositat, no fa gaire he mirat la meva base de dades i he comprovat que no jugava un torneig individual d’escacs des del 1997 (!). Va ser el 8è i penúltim Obert de l’Ametlla del Vallès.

Josep Barea (jo mateix) fent veure que estic concentrat.
Josep Barea (jo mateix) fent veure que estic concentrat.

De fet, sempre m’han agradat més els tornejos per equips que no pas els individuals. Qüestió de gustos! O sigui que vaig acabar la meva activitat individual al 1997, però amb només un lapsus que va del 2003 al 2011, he jugat tots els campionats de Catalunya per equips.

La meva tornada als escacs va ser sonada. Després dels anys d’inactivitat, vaig redebutar en les files del club d’escacs Vall del Tenes A un fred dumenge 30 de gener a Cerdanyola del Vallès i, nerviós com un cadellet de primera volada, vaig produir la següent obra d’art

Vives,Oriol – Barea,Josep [A52]
C.Catalunya equips preferent (1), 30.01.2011

1.d4 Cf6 2.c4 e5 3.dxe5 Cg4 4.e3… El gambit Budapest que havia jugat amb prou dignitat de jovencell. Em va sobtar aquesta resposta i entre els nervis i la seguretat de la mala jugada del meu jove rival vaig fer, de forma automàtica…  4…Cc6??

5.Dxg4! Ôbviament, la meva dignitat personal em va obligar a abandonar 1-0 Recoi de diagonal de la dama!

De tota manera, qui no es consola és perquè no vol. fixeu-vos en la següent partida jugada per dos destacadíssims mestres del passat…

Tarrasch,Siegbert – Alapin,Semion [C42]
Torneig de Breslau, 24.07.1889 [S.Tarrasch]

1.e4 e5 2.Cf3 Cf6 3.Cxe5 d6 4.Cf3 Cxe4 5.d3… Tarrasch mateix ho narra així: Aquí Alapin dóna per suposat que les blanques farien la jugada normal 5.d4 i va continuar mecànicament, tot desenvolupant l’alfil 5…Ae7??

6.dxe4! 1-0 Tarrach continua dient: Naturalment, després de la presa del  cavall, no va voler continuar el joc i es va rendir. D’aquesta manera tan absurda, vaig guanyar una partida a un rival important. (Tarrasch, S. (2012) Trescientas partidas de ajedrez. Madrid: Editorial La casa del ajedrez, edició original en alemany, traducció d’Antonio Gude, pàg. 169, la traducció al català, meva)

Espero no tornar a començar d’aquesta manera tan pintoresca. Els meus obectius són intentar jugar bé als escacs, no ser carn de canó en totes les partides (en seré en moltes!) i mirar d’aconseguir un grau de concentració elevat. Us prometo que si les panaderes no em fan desmoralitzar, fet una crònica setmanal de les meves partides aquí mateix. Fins aviat!

About naibarea

Sóc llicenciat en Humanitats i, ara mateix, em dedico a la docència, tot i que no a jornada complerta. Tot i que Caissa no m'ha afaravorit amb l'ensenyament dels seus secrets més pregons, sóc un enamorat dels escacs en gairebé tots els aspectes, per bé que m'interessa més els seus vessants humanístics i culturals.
This entry was posted in de scacciis. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *