Sínode episcopal a la tercera filera

A manca d’una visió personal massa desenvolupada per a les combinacions, moltes vegades em fixo en la bellesa de distribució de les peces. Segurament, la seva harmonia també forma part de la bellesa dels escacs. M’encanta construir i contemplar els diagrames d’escacs.

En una partida en la sala de joc de chessbase, vaig poder rematar la partida tot agrupant de forma ben vistosa els quatre bisbes del joc en una mateixa filera. Renoi!, com incorporem els anglicismes al nostre argot quotidià, ben bé en podríem dir alfils, elefants, cavallers, sotes, bufons, folls (a l’estil francès) o corredors a l’estil alemany. La mitra que pobla els nostres diagrames fa, però, que els anomenem sense manies amb el seu càrrec eclesiàstic de l’anglicanisme. Observem el diagrama:

Juguen les blanques i per no rompre l’harmonia de la tercera fila, abandonen!

L’alfil negre de caselles blanques acaba de viatjar des de g4 a f3 (38… Ag4-f3+) amb intencions malèvoles. Cap més jugada que no sigui la seva captura (39.Txf3…) és legal, si bé segueix 39…Tg1++ que fineix la partida sense remissió. Les blanques, filòsofes de la bellesa pleguen per no haver de trencar una obra estètica.

About naibarea

Sóc llicenciat en Humanitats i, ara mateix, em dedico a la docència, tot i que no a jornada complerta. Tot i que Caissa no m'ha afaravorit amb l'ensenyament dels seus secrets més pregons, sóc un enamorat dels escacs en gairebé tots els aspectes, per bé que m'interessa més els seus vessants humanístics i culturals.
This entry was posted in de scacciis. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *