de les probabilitat i de la lluita

Algunes crisis existencials en això dels escacs han fet que deixés una mica abandonat aquest web. Sense gaire convicció hi torno… i ja veurem com va!

ENCONTRES PARTICULARS.

De vegades sembla que la teoria de probabilitats no sigui una ciència: hi ha rivals que SEMPRE et toquen. Sobretot aquells als quals, sigui per la causa que sigui, no et vols enfrontar. Ara bé, segur que si investiguéssim a fons els aparellaments, això fóra, principalment, una qüestió més psicològica que no pas científica. El fet, però, és que sempre que juguem contra el CE Cardedeu em toca dirimir la partida amb el Salvador Lau, un veterà jugador molt agradable, però duríssim escaquista amb el qual és un plaer interposar entre tots dos un escaquer. En Lliga catalana m’hi he enfrontat un parell de vegades en partides extremadament lluitades i que, curiosament, ambdues han acabat en converses de pau.

En l’edició d’enguany, semblava que el guany de la qualitat em prometia el setè cel de la victòria. En aquesta mena de negocis cal mesurar amb exactitud quina és l’activitat de les maldestres torres absents de camins rectilinis, però valorades en 5 punts, i la dels àgils alfils esbiaixats, amb un valor de només 3 puntets. No apreciar bé aquesta valoració va estar a punt de costar-me la partida sencera. Observem la posició del diagrama.

Lau,S – Barea,J Lliga catalana 1a (8), 12.03.2017

Ni el Salvador ni jo mateix vam tractar l’obertura amb la delicadesa que cal, però sembla que el negre –pel fet de jugar amb negres-, estigui en una posició força decent. La darrera jugada del blanc fou 19.Tge1?… (19.e5!… era força millor) ja que el peó d’e4 estava triplement amenaçat. Ara es guanya qualitat, però… a quin preu? La partida continuà:

 

19… Aa4! 20.De2 Axd1 21.Dxd1 Cxd3+ 22.Dxd3… Sí, sí, el blanc ha guanyar qualitat neta i ha privat al blanc de la parella d’alfils, però les seves torres resten passives al darrere de la seva falange de peons mentre que les peces blanques, amb més espai, ben desenvolupades i ben centralitzades i amb la possible instal·lació de la bateria dama-alfil a la gran diagonal negra, començaran a interrogar l’exèrcit fosc sobre el sentit de la vida… 22…b6?! En aquestes posicions cal no anar amb nimieses. Si s’ha de sacrificar un peó se sacrifica. Aquesta jugada només col·labora en la passivitat negra. 23.e5 Tad8 24.Df3 Dd7 25.f5 dxe5 26.f6! gxf6? (26…Tfe8! i si 29.fxg7…, el peó g7 serà més un defensor de les negres que no pas un soldat d’infanteria de les blanques). 27.Dxf6 Tfe8 28.Dg5+ Rf8! 28…Rh8? perd 29.Dh6+ Rg8 30.Dg5+ Rf8 Unes taules com a resultat just d’una lluita intensa. ½-½

About naibarea

Sóc llicenciat en Humanitats i, ara mateix, em dedico a la docència, tot i que no a jornada complerta. Tot i que Caissa no m'ha afaravorit amb l'ensenyament dels seus secrets més pregons, sóc un enamorat dels escacs en gairebé tots els aspectes, per bé que m'interessa més els seus vessants humanístics i culturals.
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *