7 Obert VDT ronda 1

MEMÒRIES DE LLIÇÀ

Fa molts anys que conec el Xavi Masclans o, més ben dit, vaig conèixer abans el seu entorn familiar que no pas a ell mateix. Ara, ja deu fer unes vuit temporades que compartim el mateix club d’escacs, que ell, per sort nostra, presideix.

D’aparença i actitud atabalada, de complexió petita i prima, d’organització dispersa i entusiasta, d’un dit i fet constant, cul de mal seure perpetu i d’una senzillesa que corprèn, sempre té un moment –o alguna vegada no!-  per escapolir-se una breu estoneta del seu absorbent lloc de treball per tal de consolar una mica la torturada ment del jugador d’escacs valldetenenc, per dir un contundent endavant! a qualsevol proposta de qualsevol soci o d’infondre ànims quan tot sembla perdut. Es considera –ho diu ell mateix- un jugador d’escacs de cafè, ben poca teoria ha après o ha volgut o ha pogut aprendre. La seva debilitat, la nineta dels seus ulls, és que hi hagi tanta quitxalla com sigui possible traginant peces d’escacs o tirant-se-les pel cap. Aquest és, sens dubte, l’ideal del seu quefer escaquístic.  Pel que fa a la competitivitat, mai ha excel·lit en els conreus del doctor Elo: el seu amor per Caissa és més fort que la freda estadística; per bé que si es concentra –sempre està per mil coses a la plegada!- és un jugador molt dur de pelar i amb una molt bona realització tàctica.

La dea Caissa, aliada amb la dea Fortuna i amb el senyor Sistema Suís d’aparellaments han fet que aquest sigui el segon any consecutiu que, en primera ronda del nostre obert nocturn, ens toqui jugar plegats. A més de la probabilitat feta certesa, les coincidències en ambdues partides són moltes:

  1. Jo les he jugat amb negres.
  2. Hem desenvolupat la mateixa obertura.
  3. He guanyat un peó.
  4. Hem entrat en un final de dues torres, un cavall i sis peons ell, per dues torres, un alfil de quadres negres i set peons jo.
  5. Mai he sabut imposar aquest peonet de més i el resultat just d’ambdues partides hauria d’haver sigut de taules. La primera la vaig guanyar després de molts nervis i una errada innecessària del Xavi quan ell tenia la partida guanyada.

Res, en poques paraules, que és un plaer jugar amb el Xavi i tenir-lo de company de club. Us mostro, en el moment just, la similitud de les dues partides que us referencio.

X.Masclans-J.Barea 6 Obert VDT (1) 21/04/17
X.Masclans-J.Barea 7 Obert VDT (1) 06/04/18

Tant de bo l’any vinent ens torni a tocar!

About naibarea

Sóc llicenciat en Humanitats i, ara mateix, em dedico a la docència, tot i que no a jornada complerta. Tot i que Caissa no m'ha afaravorit amb l'ensenyament dels seus secrets més pregons, sóc un enamorat dels escacs en gairebé tots els aspectes, per bé que m'interessa més els seus vessants humanístics i culturals.
This entry was posted in de scacciis. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *