7 Obert VDT ronda 3

40 anys després!

Si descartem a les elits, no crec que sigui massa arriscat dir que als escacs hi juguem gent o bé tossuda o bé inconscient o bé somiatruites, o bé totes tres coses a la plegada.

El 28 d’abril de 1978 feia exactament deu anys que havia fet la primera comunió i havia entrat en l’anomenada majoria d’edat. Quatre anys abans, el 1972, ja havia començat el meu idil·li –mai correspost- amb els escacs: el matx pel campionat del món Spassky-Fischer n’havia estat el detonant. El fet és que en aquella data jo ja feia un parell o tres d’anys que estava federat i jugava a la secció d’escacs del Casino de Caldes de Montbui. En aquell moment, l’entitat Tennis Belulla convocava un torneig per equips de quatre jugadors que es jugava els divendres cap al tard, potser a les 8 o les 9 del vespre no ho recordo amb precisió, a les seves instal·lacions. Els equips no estaven per orgues i, lliures de les cotilles de l’ELO, presentaven uns equips que feien por. Entre aquests grans equips sempre n’hi figurava un de llegendari, el Club d’Escacs Santa Perpètua de la Mogoda. Un conjunt amb un magnífic elenc de jugadors liderats pel precoçment malaguanyat Arturo que, amb els anys i sense el seu guiatge, es va anar marcint fins a arribar a desaparèixer. Un matx desigual entre el C.E. Santa Perpètua i el Casino de Caldes estava servit i, al quart tauler, jo m’enfrontava a un fort jugador anomenat Antonio Reyes. Desgraciadament per a mi, no va haver de patir gaire ja que em va guanyar en ben poques jugades. El matx també es va perdre, però ara mateix no en recordo ni la composició del nostre equip, ni el resultat final.

Ara, cinquanta anys menys una setmana després d’haver fet la meva primera comunió, ens hem tornat a enfrontar un divendres al vespre en tercera ronda del 7è Obert Ronçana. El resultat, tot i les canes i algun quilet de més per ambdues parts, ha estat el mateix: l’Antonio continua sent molt millor que jo. L’alegria del retrobament i del record no me la treu ningú!

Us mostro la posició clau de la partida. La posició de parella d’alfils contra parella de cavalls va ser volguda. Em semblava que la posició tancada afavoria els meus equins. El cavall de c8 acaba d’enretirar-se de b6 i busca f5 via e7. Dissortadament en poques jugades ho vaig engegar tot a dida.

Reyes,A – Barea,J 7 Obert VDT (3), 20.04.2018

Posició després de 17…C(b6)c8 … 1-0 en 37 jugades. A veure si ens veiem en 40 anys més!

About naibarea

Sóc llicenciat en Humanitats i, ara mateix, em dedico a la docència, tot i que no a jornada complerta. Tot i que Caissa no m'ha afaravorit amb l'ensenyament dels seus secrets més pregons, sóc un enamorat dels escacs en gairebé tots els aspectes, per bé que m'interessa més els seus vessants humanístics i culturals.
This entry was posted in de scacciis. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *