El Vall del Tenes a preferent!

L’equip A de la Vall del Tenes a preferent! Un triomf col·lectiu.

Probablement, si en un ja llunyà 20 de gener –el temps passa molt de pressa-, després de la visita i de la derrota 2,5-5,5 amb un Granollers-Canovelles B de gala, alguna llumenera ens hagués dit que pujaríem de categoria, l’haguéssim enviat directament a la consulta d’algú que entengués en assumptes psiquiàtrics. (Cordomí ½, Centelles ½, Turon 1, Barea 0, Casas 0, Salvany I 0, González ½ i Salvany II 0)

Un dels avantatges de que et toqui el número 1 al sorteig de la lliga és que jugues els dos primers partits a casa. El nostre segon rival, la Rubinenca B, ens visitava després d’haver aconseguit un primer resultat contundent. Sembla, però, que no va presentar el seu millor equip i el matx es va decidir al nostre favor sense grans dificultats 7,5-0,5 . (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí ½, Centelles 1, Turon 1, Navajas I 1, Barea 1, Navajas II 1)

Sí, les baixes dels nostres dos primers taulers van influir en aquell primer resultat, però res feia pensar que les coses canviarien perquè tampoc en el primer desplaçament a Sant Boi de Lluçanès es va poder presentar el, diguem-ne, equip titular. Sens dubte, en aquest punt, començaren a prendre protagonisme dos jovenets que han puntuat amb una solvència impròpia de la seva tendra edat en els darrers taulers de l’equip: el Josep Navajas i l’Arnau González. Crec que aquesta victòria per 3-5 va ser clau en el devenir del campionat, no només per no despenjar-nos de la classificació ans també per a la nostra malmesa moral. (Fernández 0, Cordomí 1, Centelles 1, Navajas I 0, Alexandru 0, Navajas II 1, Argemí 1, González 1)

I en quarta ronda rebíem un dels ossos del grup, el club terrassenc Barad, de nom misteriós, es presentava amb un equip sòlid disposat a amargar-nos la festa. Efectivament, recordo haver refusat una oferta de taules del meu rival en una posició on ben poca cosa hi havia -i hi podia haver- perquè un ràpid cop d’ull a les partides que restaven no prometia res de bo. Poca estona després, gairebé forçat a acceptar-les, la cosa va canviar com per art de màgia: les partides van començar a caure del nostre cantó com la fruita madura cau de l’arbre, 5-3. (Fernández 1, Cordomí 0, Centelles ½, Turon 1, Barroso ½, Barea ½, Navajas II ½, González 1)

No puc parlar amb precisió de la jornada equatorial del torneig perquè vaig jugar amb l’equip B. L’A ho va fer amb el cuer del grup, el Llinars C i, diuen les males llengües que hi van jugar que el resultat, 0,5-7,5, va ser bastant més suat del que mostra la seva contundència. (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Turon 1, Barroso 1, Navajas II ½, González 1)

El proper rival fou un Calldetenes-Vic B que s’havia mostrat irregular durant tot el campionat però que combinava veterania i joventut a parts iguals. Altra vegada el resultat de 7-1 no reflecteix amb exactitud la intensa lluita que hi hagué en la major part dels taulers. Una victòria contundent que ens permetia afrontar el darrer terç del campionat amb serioses opcions d’ascens perquè el Granollers-Canovelles B es deixaria punts a Sant Boi i a Terrassa contra el Barad. Tanmateix, aquesta fou una jornada tranquil·la per al Francesc Cordomí a l’hora de fer les alineacions ja que els equips B i C tenien vacants en el seu calendari. (Fernández 1, Centelles ½, Turon 1, Navajas I ½, Rius 1, Navajas II 1, Casas 1, González 1)

Els desplaçaments a Tona, tot i que en general ens suposen una victòria, sempre són extremadament lluitats. En aquest cas, certament, el nostre rival no va presentar el seu millor equip i les coses, tot i haver de remuntar alguna posició perduda i salvar alguna partida guanyada que es va complicar, es van posar planeres de bon començament. 1-7 i cap a casa! (Canellas 0, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Navajas I 1, Barroso 1, Barea 1, González 1)

El Cardedeu es va presentar a Santa Eulàlia amb el millor equip possible: de l’1 al 8 en el llistat federatiu! No havien fet les coses correctament amb anterioritat i anaven amb l’aigua al coll per salvar la categoria. El repte era majúscul perquè era la primera de les dues finals que havíem d’afrontar per tal d’aconseguir la fita, al principi no contemplada, de l’ascens de categoria. El matx va ser incert durant una bona estona, però les tres partides decisives es van acabar en un marge esotèric de pocs instants: 5-3 i a continuar somiant! (Fernández 0, Cordomí 1, Centelles 1, Turon ½, Barroso 1, Barea ½, Argemí 0, González 1)

I res, que ens presentem a Les Franqueses amb ganes de brega i amb la moral alta per tal de posar la cirereta al bell mig del pastís. A més, només ens servia la victòria. El repte era gran, però el nostre equip immens. De fet, la taquicàrdia no va durar gaire ja que al voltant de les dues hores de joc l’equip ja portava un 0-4 al qual van seguir unes taules de conveniència que van fer que la resta de partides es poguessin jugar amb la tranquil·litat del triomf segur: 1,5-6,5 i amunt, amunt com un coet! (Canellas 1, Fernández 1, Cordomí 1, Centelles 1, Turon 1, Barea ½, Navajas II 0, González 1)

Certament, un triomf executat pels 16 jugadors anomenats anteriorment, però compartit per tots els altres que amb major o menor mesura van farcir els altres 4 equips del club, tots amb resultats excel·lents! Just és anomenar-los i espero no deixar-me’n cap: A. Morales, À. Exojo, E. Folch, A. Chavero, J.L. Cregut, S. Viaplana, R. Alfonso, A. Masclans, A. Elkhafi, E. Vallejo, J. Cervelló, P. García, T. Auferil, A. Navajas III, P. López, X. Masclans, M. Oviedo, A. Valls, À. Boixader, E. Vallejo, F. Barrés, J. Izquierdo, E. García i el menut T. Vallejo. A tots, moltes gràcies. I sobretot, sobretot a la infinita paciència i bonhomia del Francesc Cordomí i del Xavi Masclans, sense els quals no sé pas si aquest club aniria endavant: gràcies eternes!

Finalment, pels amants de l’estadística, si voleu, feu un cop d’ull al quadre que ve:

Encontre Resultat  Partides Matx
1 VDT – Granollers-Canovelles B 2,5 – 5,5 +1 -4 =3 0
2 VDT – Rubinenca B 7,5 – 0,5Jornada +7 -0 =1 1
3 Sant Boi Lluçanès – VDT 3 – 5 +5 -3 =0 1
4 VDT – Barad 5 – 3 +3 -1 =4 1
5 Llinars C – VDT 0,5 – 7,5 +7 -0 =1 1
6 VDT – Calldetenes-Vic B 7 – 1 +6 -0 =2 1
7 Tona – VDT 1 – 7 +7 -1 =0 1
8 VDT – Cardedeu 5 – 3 +4 -2 =2 1
9 Les Franqueses – VDT 1,5 – 6,5 +6 -1 =1 1
Totals P.F.: 53

P.C.: 19

+46 -12 =14 8/9

 

Posted in de scacciis | Leave a comment

Tan tranquil que ara dormia…

Demà, dia 2 de setembre, comença a Bakú, capital de l’Azerbaidjan, la 42ena olimpíada d’escacs, un esdeveniment de celebració bianual.

Certament, les olimpíades d’escacs ens acosten a allò que són en essència els escacs: un joc. Fora de la competició pura i dura, de la parafernàlia tècnica i tecnològica i de les excel·lents però soporíferes i incomprensibles partides  del grapat de millors jugadors del món que es reparteixen recompenses crematístiques arreu on algun milionari desvagat i extravagant té a bé posar-los en escena, el joc apareix en els esdeveniments olímpics en la seva més innocent puresa. Òbviament que qui guanya és qui més en sap, però a l’elit no passen coses tan corprenedores com la que ve.

TAN TRANQUIL QUE ARA DORMIA I EM VENIU A DESPERTAR.

La cita en majúscules correspon a les paraules que adreça el Lluquet dels Pastorets de Folch i Torres disfressat de Getsé quan se li presenta Satanàs a cobrar-li la seva ànima. Cosa similar a la que fa el jugador de les negres amb el de les blanques en el diagrama que ve:

Sbonelo,D. - Wangchuk,T. (Olimp.Tromso 2014,3a ronda)
Sbonelo,D.Wangchuk,T. (Olimp.Tromso 2014, 3a ronda)

Els contendents de la partida són els tendres Dlamini Sbonelo (nascut al 2003, 11 anys!) de Swazilàndia que condueix les blanques i Tandin Wangchuk (nascut el 1996, 18 anys) de Bhutan. En primer lloc us repto que localitzeu els països als qual representen i, després, tingueu compassió de l’errada humana d’un nen d’11 anys.

Al perillós peó passat negre, les blanques contraposen un rei actiu disposat a cruspir-se els peons del seu flanc. Un bon pla fóra 49.Td5+ Rb4 50.Td4 Ra5 51.Rxf6 amb posició incerta. El nen Dlamini, però, pensa que si controla el quadre de coronació del peó passat, ja tindrà temps de menjar-se els peons i juga 49.Td1??… Suposo que heu vist la duríssima rèplica de l’habitant del sostre del món, oi? Efectivament, 49… Tf3++ desperta d’un cop de puny a un infant d’11 anyets….  No creieu que els escacs són massa vegades excessivament durs?

Posted in de scacciis | Leave a comment

Un salvavides, sisplau!

OFEGADES!

Cadascú sol admirar allò que no posseeix. Jo admiro els grans jugadors de finals. Després d’uns anys adolescents amb un cap ple de pardalets i de romàntiques combinacions fabuloses, la maduresa d’edat m’ha dut a bocabadar-me amb els bons jugadors de finals. Si bé reverencio Kàrpov i Capablanca, més que de ningú  aprecio l’obra finalista de Vasily Smyslov, breu campió mundial del 1957 al 1958.

Sigui per la raó que sigui, el cert és que m’agrada repassar la seva obra escaquista. Les lliçons d’aquest mestre són sempre pedagògiques. L’altre dia, vaig passar la partida que us apunto més avall. En ella, després d’un mig joc/final enèrgic, el jove Smyslov ha entrat en un final de torres amb dos peons de més. La partida sembla guanyada i, potser, l’atenció del mestre va remetre una mica… prou, però, per no poder endur-se el punt sencer!

Berstein, Ossip – Smyslov, Vasily (Groningen, 1946)

Ossip Berstein (la foto procedeix de www.enchessbase.com
Ossip Berstein (la foto procedeix de www.ajedredeataque.com)

Smyslov

Vasily Smyslov (la foto procedeix de www.en.chessbase.com)

 

Observem el diagrama, les negres juguen i sembla que totes les jugades guanyin. Som a la jugada 59:

De fet, 59…Re4 60.Tb4+ Rd5 61.Txf4 Th1! 62.Tb4 b2 +-, deixa al negre esperant en quin moment el blanc abandonarà la partida. Ara bé, l’aparença és que en aquestes posicions totes les jugades guanyin… i no és així! Smyslov va empènyer el peó endavant amb decisió: 59…b2??. Sembla ben evident que el setè cel de la vuitena fila és a tocar si s’especula amb què si la torre blanca captura a b2, l’escac de la torre negra a h2 valdria al blanc una torre sencera i la partida. No obstant això… 60.Txb2!! … i si 60…Th2+ 61.Rf3! Txb2. Ofegat! (1/2 – 1/2) De fet, la partida va continuar:  60…Rg4 61.Rf1 i es van firmar les taules.

Pels tafaners: http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1125504

Posted in de scacciis | Leave a comment

5 Obert VDT (deutes pendents)

DEUTES PENDENTS.

Faltava comentar les dues darreres partides del 5è Obert VDT. La derrota a l’última ronda va endormiscar els meus escrits en aquest blog. Ara bé, allò que es comença, s’ha d’acabar, sigui per bé o per mal! Per tant, n’escric un parell de notes.

La setena ronda em va enfrontar al jugador del C.E. Cardedeu, Gaspar Salinas. En una partida tancada: poques peces menors i moltíssims peons, una errada del rival em va permetre guanyar un peó i a la llarga la partida. Mostro un diagrama que il·lustra la superioritat del cavall per davant de l’alfil en posicions tancades. És bella la maniobra equina des de f3 fins a c5 que gairebé va decidir la partida.

28.Cd2! Rg8 29.Cb3 Tdd8 30.Cc5…  1-0 (44 jugades)

En la que finia el torneig em va tocar un bombonet del nostre club, l’Aleix Centelles, jove, prometedor i fortíssim jugador de Sant Feliu. Mostro un parell de diagrames de la partida: en el primer, molt matiner, sembla que el codinenc tingui pressa per eliminar el meu alfil fianchettat. En el segon, hi ha la posició clau del joc que va decantar el resultat cap al seu cabàs.

                  

En el diagrama de l’esquerra, o es gaire difícil deduir les jugades inicials de la partida si us dic que som a la jugada 5 i que l’alfil blanc ha viatjar a h6 des de f4. No he trobat cap partida igual en la meva base de dades, deu ser una novetat universal!

Al de la dreta, bé em podria haver estat de jugar 21… g5?? que em va valer un peó i la partida. 22.Cxg5!… és tant contundent com ben vista. És trist veure les jugades just quan has dipositat la peça a la casella de destí!.

Com que la partida em sembla interessant i com que no la llegirà ningú, us escric la partida sencera:

Centelles,AleixBarea,Josep [A45] 5 Obert VDT (8), 10.06.2016

1.d4 Cf6 2.Af4 g6 3.Cc3 d6 4.Dd2 Ag7 5.Ah6 0-0 6.f3 e5 7.Axg7 Rxg7 8.d5 Ch5 9.0-0-0 f5 10.e4 f4 11.g3 a6 12.g4 Cf6 13.h4 b5 14.Ch3 b4 15.Cb1 a5 16.Cg5 Ca6 17.Axa6 Txa6 18.h5 De8 19.Dh2 Th8 20.Dh4 h6 21.Ch3 g5? 22.Cxg5! Dd8 [22…hxg5 23.Dxg5+ Rf7 24.Dg6+ Re7 25.Dg7++-] 23.Ch3 Ch7 24.Dxd8 Txd8 25.Tdg1 Cg5 26.Cxg5 hxg5 27.Rd2 Rh6 28.c4 a4 29.Tc1 Ta5 30.a3 b3 31.Cc3 Ad7 32.Cd1 Th8 33.Cf2 Tc8 34.Cd3 c5 35.dxc6 Txc6 36.Tc3 Ae6 37.Thc1 Ta8 38.c5 Td8 39.cxd6 Tcxd6 40.Re2 Ag8 41.Tc6 Rg7 42.Txd6 Txd6 43.Cxe5 Rh6 44.Tc6 Txc6 45.Cxc6 Ac4+ 46.Rd2 Ab5 47.Cd4 Ac4 48.Rc3 Af7 49.Cf5+ Rh7 50.Cd6 Ae6 51.Rb4 Axg4 52.fxg4 f3 53.Cc4 1-0

Posted in de scacciis | Leave a comment

Combinacions inexactes.

L’altre dia, a la festa major de Riells del Fai, en un dels taulers del matx es va produir la posició que mostra el diagrama de més avall:

Sembla clar que el blanc té avantatge. La columna f ocupada per unes torres amenaçadores i l’equí blanc senyorívol, asèptic a qualsevol amenaça negra contrasten amb la estretor de les peces pesades negres. En la jugada anterior, la dama negra era a e5, tot intentant bescanviar-se per la blanca que ocupava g3. Com que la senyora blanca encara tenia ganes de brega, va fugir tot ocupant h3 amb la vista posada en la torre de d7. De seguida, amatent, la reina de les negres va recular a e8 tot produint la posició que mostro.

El blanc en aquest moment va decidir tirar pel dret i, convençut dels seus raonaments va jugar: 1.Cf6+!! gxf6 2.Df5+ Rg7 3.Tg3+ Rh8 4.Dxf6+ Rh7 5.Dg7# . De fet, el negre va abandonar després de l’escac de la torre a g3. Els rivals, esportius ells, es van felicitar per una combinació prou bella i ningú dels assistents a la carnisseria vam obrir la boca que no fos per lloar una bella producció. Jo mateix, amb la posició al cap, en arribar a casa la vaig passar de seguida al meu ordinador i… oh, horror!, la cosa no havia anat com havia d’anar.

Efectivament,  2… Rg7?? és directament dolenta, cal jugar  2…Rh8! i no moure en cap cas el rei de la columna h. El blanc, d’aquesta manera i per no conformar-se amb un escac continu, haurà de capturar l’alfil de a5 i seguir pressionant, tot i que l’avantatge és prou ferm, de cap manera decideix la partida. Una possible continuació potser podria ser, jugant molt exacte… 2…Rh8! 3.Dxf6+ Rh7 4.Df5+ Rh8 5.Dxa5 Dxe4 6.Dh5 Dd4+ 7.Rh1 Dg7 8.Tf6+-, amb la posició del diagrama vinent.

L’avantatge blanc sembla clar, però encara s’ha de guanyar!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Festa major Riells del Fai

matx escaquístic de festa major

 RIELLS DEL FAI – PARETANA D’ESCACS

Creients fervorosos, ateus recalcitrants i massa social diluïda i inerme, sapigueu que el dia 7 d’agost és la festivitat de Sant Gaietà de Thiene, advocat dels aturats i de la gent que busca feina, així com sant patró de Riells del Fai on se celebra festa grossa, la Festa Major.

Altra vegada, els amatents servidors de la nouvinguda musa Caissa, vam ser convocats per l’encís del sant i dels bells paratges riellencs, així com per la batuta mestrívola de l’amic Santi Viaplana, riellenc il·lustre, i pel bon fer del bon jan del Francesc Cordomí. Com sempre, tanmateix, el Jaume Argemí jugava una sessió simultànies contra la quitxalla del poble i escaquistes de temporada amb prou èxit de participació, com sempre.

Els riellencs presentàvem, potser, l’equip més internacional dels darrers anys: el biguetà-cardedeuenc Francesc Cordomí encapçalava el nostre equip, i a la seva estela el seguíem dos codinencs, l’Aleix Centelles i el Jordi Romano; un calderí-lliçanenc, jo mateix, el Josep Barea; el Santi Viaplana, autòcton riellenc i capità de l’equip; tres santulariencs, l’Alfonso Chavero, l’Albert Valls i el Joan Izquierdo; i a més, per cloure l’equip, s’hi va afegir a darrera hora el Josep Plantada de la capital granollerina.

Tal com és tradició des de fa anys, es va convidar un equip de les rodalies, aquesta vegada va ser l’Associació Paretana d’escacs qui es va presentar amb un equip que combinava la vella guàrdia pretoriana, lleial, ferma i incorruptible dels Josep Fradera, Argemiro Villanueva, Jaume Monteis, Bernabé Guerrero i Òscar López, amb molt joves talents emergents. Tot plegat, va fer que fos una tarda d’escacs distesa i entretinguda. L’ambient de trobada i de companyonia no va impedir, però, que les partides fossin lluitades i competides. El resultat? És el de menys, si voleu que us digui la veritat, no el sé! Esperem repetir l’any que ve amb algun equip que vulgui venir a competir a Riells del Fai en plenes vacances estivals!

No voldria acabar l’escrit sense tenir un record entranyable pel mestre Guinart, tantes i tantes vegades present en aquest esdeveniment. S’us recorda, mestre!

Posted in de scacciis | Leave a comment

Ha mort el GM Arturo Pomar

AMB AGRAÏMENT AL GM ARTURO POMAR SALAMANCA

Simultànies a Cerdanyola de Vallès, 1970. foto provinent de: http://www.salillas.net/cerdanyola/any1970.htm
Simultànies a Cerdanyola de Vallès, 1970. foto provinent de: http://www.salillas.net/cerdanyola/any1970.htm

El dia 26 del present mes de maig, ha mort el GMI Arturo Pomar, imatge vivent i estereotipada dels escacs espanyols en l’època de la postguerra i fins arribar a la inacabada Transició.

Fugint una mica dels tòpics que trobareu en qualsevol altre lloc periodísticament més rellevant que aquest, us diré que jo vaig veure presencialment dues vegades Arturo Pomar: en la primera partida oficial de la meva vida, unes simultànies de festa major de Caldes del Montbui el 1974 i en un Campionat de Catalunya per equips de l’any 1992, a Vic, on ell defensava el primer tauler de, crec, la UGA i jo jugava contra l’equip B del C.E. Vic.

En la primera (17/10/1974) -jo acabava de complir 15 anys-, em va semblar una persona del tot afable, mai estalviava un somriure o una paraula amable a ningú. D’aquelles simultànies en recordo un petit recés per prendre’s un got de llet, la misericòrdia que va tenir envers mi en concedir-me taules en una posició que ell tenia totalment guanyada, que d’uns 25 taulers va concedir cinc taules i de la seva signatura en la meva graella d’anotació que encara conservo. Hi diu: Con afecto, Arturo Pomar (signat). La fotografia del començament, d’unes simultànies a Cerdanyola del Vallès, no gaire llunyanes en el temps de les meves primeres de Caldes, reflecteix de forma fidedigna, l’estètica del temps i deuen ser molt semblants a les que es realitzaven arreu.

En la segona (02/02/1992), en canvi, em va semblar una persona castigada per la vida i per tants i tants problemes escaquístics que havia resolt o havia deixat per resoldre, amb una mirada perduda com a mínim inquietant. Anava vestit amb abric, bufanda i barret que mai es va arribar a treure i fumava de forma continuada i aparentment obsessiva en un temps en que ja s’havia prohibit el fum a les sales de joc. El mestre, esclar, n’era una excepció, tribut inajornable i ineludible d’uns escacs tan excelsos i d’un reconeixement tan minso per part de les autoritats. Per cert, crec que la partida va ser taules en molt poques jugades.

Tot i que els jovenets que vam començar a jugar a la dècada dels 70 ja teníem suficients notícies estrangeres, no cal dir que Arturo Pomar Salamanca va ser un dels nostres referents més ferms. Uns altres dos jugadors espanyols que recordo amb nostàlgia, respecte i agraïment són el desaparegut GMI Jesús Díez del Corral i el GMI Juan Manuel Bellón, encara en actiu.

Us mostro la meva partida seriosa, veureu que el meu únic objectiu era canviar peces amb l’esperança d’arribar a un final de taules. El GMI Pomar em guanya netament un peó i accepta la meva tremolosa proposta de taules. Eternament agraït, Sr. Pomar! Descanseu en pau, mestre.

GMI Pomar,Arturo – Barea,Josep [C42]
Simultànies Festa Major Caldes de Montbui, 17.10.1974

1.e4 e5 2.Cf3 Cf6 3.Cxe5 d6 4.Cc4 Cxe4 5.Cc3 Cxc3 6.dxc3 Ae7 7.Ae2 0-0 8.0-0 Cc6 9.Ce3 Ag5 10.f4 Af6 11.Cd5 Ae6 12.f5 Axd5 13.Dxd5 De7 14.Af3 De5 15.Ad2 Dxd5 16.Axd5 Tfe8 17.Tae1 Txe1 18.Txe1 Tb8 19.g4 g6 20.g5 Ae5 21.f6 Cd8 22.Ae3 b6 23.Ab3 c6 24.Af4 c5 25.Axe5 dxe5 26.Txe5 Cc6 27.Td5 Td8 ½-½

Posició final.

Posted in General | Leave a comment

5 Obert VDT (5)

ÈXITS A L’OBERTURA I FRACASSOS AL FINAL.

Una sensació poc científica que tinc és que, en els tornejos a 8 rondes, el resultat de la cinquena tanda marca molt el resultat final de la contesa. El mig puntet aconseguit en comptes del punt sencer que, vistes les primeres jugades de la partida, hauria d’haver obtingut, farà que segurament aquest sigui un torneig molt discret per a mi.

El meu rival va ser el conegut –per a mi- Josep Mª Martínez del C.E. Caldes de Montbui. Sabia que havia d’actuar amb extrema precaució tàctica perquè ell és un consumat especialista en aquesta matèria, mentre que, possiblement, la seva comprensió posicional no arriba tan amunt. De fet, va jugar de forma molt feble l’obertura i li vaig guanyar un peó net amb una posició molt superior que, ai las!, de cap manera vaig saber aprofitar.

Us mostro tres diagrames de la partida amb algunes interrogacions sobre la seva valoració.

Jugada 12. L’obertura ha estat un desastre pel negre. A la pèrdua del peó a7 s’hi apleguen un millor desenvolupament i una casella c7 feble i perillosa.

Jugada 24. El mig joc, però no ha donat gaire més avantatge al blanc. La panacea de la parella d’alfils sembla il·lusòria en aquesta posició; potser fins i tot en aquest diagrama caldria entrar en un final de 4 torres!

Jugada 40. Tot i el meu peonet de més, no sé com continuar i, al començament de les angoixes temporals, accepto l’empat que em proposa el Josep Maria després que ell jugués 39. C(a5)c6.

De moment sembla que creo bones posicions que no sé rematar. Caldrà arriscar una mica més en les darreres rondes!

Posted in de scacciis | Leave a comment

5 Obert VDT (4)

L’ATAC ÉS MILLOR QUE LA DEFENSA!

És ben cert que el meu joc sol tendir a la passivitat i tot i que he intentat millorar en aquest aspecte mai ho he aconseguit. Aquest ha estat el meu segon enfrontament al fort i rapidíssim jugador granollerí Jaume Costa en aquesta mateixa temporada. En ambdues partides he tastat l’amargor de la derrota en posicions que no semblaven de cap manera perdudes. En la primera vaig tenir un avantatge material considerable i un evident escac continu. I, en aquesta segona, la posició del diagrama de més avall no sembla vaticinar el clatellot que em vaig endur. Ara bé, ningú pot discutir que el Jaume és molt millor jugador que jo i que el seu estil de joc és l’antagònic al meu: la seva voluntat d’atac i de conservació de la iniciativa es fan palesos a cada jugada. Unes qualitats que el fan ser un jugador temible!

Observem el diagrama. Les blanques semblen agressives en el sector reial, per bé que l’absència de tres peces menors sembla restar potencial al seu atac. Mentrestant, les negres semblen sòlides i ben preparades per un final de joc amb els peons del sector de dama avançats i unes torres duplicades a la columna c que semblen disposades a obrir-los camí. A més l’estructura blanca de peons és bastant deplorable. Això sí, amb un parell de jugades imprecises de la meva part, el Jaume en va tenir prou per a ensorrar la meva posició!

El blanc acaba de jugar l’agressiva 32.g4… que podia ser contrarestada amb 32…g5! que bloquejava fortament el sector reial amb un lleuger però sòlid avantatge negre. Els dubtes i el temps van començar a marejar el meu cervell i el que segueix és una carnisseria per part del blanc: 32.g4 Tf8? 33.g5 Ch5 34.Tf3 Tcc8? 35.Tef1 Rg8 36.Cg4 Tc2 37.Ch6+ Rg7? 38.fxg6 e5 39.Txf7+ Txf7 40.Txf7+ Dxf7 41.gxf7 Cf4 42.Dxh7+! Rxh7 43.f8D Ce2+ 44.Rf1 Txb2 45.Dg8#!! 1-0 La partida va durar una mica massa, ho reconec, però la forta posició de la meva torre i del meu cavall em van fer albirar alguna esperança de taules. Just és, però, visualitzar el bell escac i mat que em va fer el Jaume:

Molt bonic!

Posted in de scacciis | Leave a comment

5 Obert VDT (3)

JUGAR A LA CONTRA

Enfrontat a l’exvalldetenenc Juan M. Bouzas, la partida va esdevenir una discussió teòrica tot rememorant un antic encontre a www.escaquejant.com. Mentre en aquella ocasió vaig ser esclafat sense cap mena de pietat, ara mateix sembla que he après la lliçó. No he fet cap partida brillant, ans tot el contrari, l’aparença és que he jugat amb negres i no pas amb blanques. La meva estratègia ha estat veure-les venir, i a la jugada 20, amb franca igualtat, hem acordat unes taules que no perjudiquen ningú.

Com que la partida d’Escaquejant em sembla força més interessant, us la mostro per tal que em digueu, si no he fet bé de jugar a la contra en comptes de rebre un clatellot de la categoria del que ve! El primer diagrama mostra la posició en una matinera jugada 11. La dama negra acaba de viatjar des de d8 a h5. Crec que no us avorrireu si hi dediqueu una estoneta…

Barea, J. – Bouzas, J.M. (partida en línia a Escaquejant)

12.a3 Tf6 13.e3 Th6 14.Tfe1 g5 15.Cf1 g4 16.C3d2 Cdf6 17.f4 gxf3 18.Cxf3 Cg4 19.Te2 Ad7 20.Tce1…

20…Cxh2!! A l’atac sense por! el Juan condueix magistralment les seves peces a la captura del monarca blanc sense cap mena de mania ni d’economia material. 21.C3xh2 Cxg3 22.Td2 Tg6 23.Dd1 Dh6 24.Cf3 Ce4 25.Tde2 Rh8!

En aquest precís instant, Fritz, que donava avantatges des de +0.50 a +0.65 al blanc comença a valorar més la posició negra. de fet, mentre el blanc les ha de veure venir, les peces negres tenen un objectiu claríssim: destronar el rei blanc! 26.Dc2 Tag8 De sobte, la màquina comença a donar avantatges decisius al negre. Certament, no es veu cap manera d’aturar l’atac negre! Segueix una exhibició: 27.c5 Ac7 28.C3h2…

LES NEGRES REMATEN LA PARTIDA

28…Axh2+! 29.Cxh2 Dh5 30.Tc1 Th6 31.Cf3 Dh1#! Magistral, només recordo una altra partida on fos aixafat d’aquesta manera tan dura! 0-1

Posted in de scacciis | Leave a comment